Skip to content

“Tocam música tradicional perquè és el fil conductor que hem trobat entre totes nosaltres”

Entrevistam la percussionista manacorina Bel Miquel Cazorla, integrant del grup de folk contemporani Pitxorines, perquè ens parli del seu disc debut, Un so qui no es gasta, que presentaran dia 7 d’abril al Teatre Principal d’Inca.

Com i quan decidiu muntar el grup Pitxorines?
Na Maria Antònia Gili va tenir la idea d’ajuntar un parell de músics de Mallorca per fer una jam session de música tradicional a s’Escat (Manacor), el gener de l’any passat. Arran d’aquest concert, que va anar molt bé, vàrem decidir continuar cercant concerts. I, de moment, nosaltres ho hem passat molt bé i el públic ha respost.

Sou un grup format per nou dones. Va ser premeditat?
Sí, el grup està format per Maria Antònia Gili (trompeta), Masé Jara (contrabaix), Maria Adrover (xeremies, tamborinos, flabiol, flauta travessera), Sinéad Cormican (violí), Aina Tramullas (veu principal), Rosa Garcias (flauta travessera), Carmela Cristos (violoncel), Sílvia Rechac (piano) i jo mateixa, Bel Miquel, que toc la percussió. I sí, va ser premeditat: a na Maria Antònia, que és qui ens va ajuntar, li feia ganes conèixer i tocar amb altres al·lotes mallorquines, perquè és molt fàcil acabar tocant sempre amb al·lots, perquè n’hi ha més, i sobretot de segons quins instruments.

Quina és la vostra relació amb la música d’arrel? Per què vos heu decidit per aquest estil?
A l’hora d’ajuntar-nos 9 músics amb diferents bagatges –algunes que provenen dels estudis clàssics, algunes altres dels estudis moderns i de jazz, algunes han fet més música tradicional– i el punt que hem trobat en comú és la música mallorquina d’arrel, que la coneixem totes i ens hi podem sentir identificades.

El disc es va finançar gràcies al micromecenatge, en un temps rècord. Com ho vàreu viure, això?
Vàrem quedar astorades. Vàrem llançar el Verkami amb poques expectatives, amb la idea que hauríem d’aportar doblers de la nostra butxaca, però al final, després d’una campanya publicitària per xarxes i mitjans de comunicació, el públic va mostrar el seu interès pel projecte i ens el va finançar. Ens va donar molta empenta, saber que el grup interessava.

Com va ser el procés d’enregistrar “Un so qui no es gasta”?
Vàrem enregistrar el disc a l’estudi de Jaume Blázquez, en tres dies, tocant en directe totes juntes i, després, afegint-hi les veus a part. Varen ser unes jornades molt intensives. El repertori, el vàrem triar tenint en compte quins arranjaments ens havien funcionat més als concerts, i també que estiguessin lliures de drets d’autor. I com que som 9 components, hi hem inclòs 9 cançons.

Quins concerts teniu a la vista?
De moment, tenim la presentació del Teatre Principal d’Inca dia 7 d’abril i al juliol tocarem al Mobo Fest. I després d’aquests concerts, n’anunciarem d’altres.

Back To Top
Search