“Un efecte no ha de ser realista, ha de ser creïble: un dinosaure no existeix però la gent ha de creure que està allà”

Josep Antoni Ribas (Palma, 1986) és enginyer informàtic i compositor d’imatges. Especialista en el món dels efectes visuals, amb poc més de trenta anys, ha treballat amb les millors productores cinematogràfiques i ha viscut a Grècia, Canadà, Berlín i Londres. Parlam amb ell sobre la seva feina.

Quins estudis vas fer per dedicar-te al món audiovisual?
Vaig fer enginyeria informàtica i després el Maisca, un màster en imatges de síntesi i animació per ordinador. Ho vaig fer a la UIB i després me’n vaig anar a Londres per especialitzar-me a la Met Film School i després, tot d’una ja vaig començar a treballar.

I en què consisteix exactament la teva feina?
El director roda plans i el faig net. Un departament fa modelatge, un altre il·luminació, un altre texturitza… I després m’ho envien a jo, ho componc i pos els efectes finals. Després ho enviï al director perquè ho retoqui. Realment faig molta feina que la gent no veu: per exemple, a “Pirates del Carib” en Johnny Deep es va engreixar molt i el vàrem aprimar digitalment. També es va rompre un dit i li vàrem haver de posar un dit nou en 3D…

Com és el teu dia a dia? Tens una rutina?
Sí. Jo tenc un pla amb el qual faig feina, amb unes indicacions prèvies. Cada dia tenim dues reunions en les quals mostres la feina feta a un equip i reps un munt de notes i aportacions que has d’incorporar o treure. A la següent reunió mostres el que t’ha donat temps de fer i és estressant: moltes hores de feina i responsabilitat de formar part de projectes milionaris. Hi ha hagut gent que no ha suportat la pressió però a mi m’agrada.

Un efecte ben fet no es veu però un mal fet es nota molt…
Exacte. La gent que en sap més per ventura sí que veu quan està ben fet però la majoria de la gent no els veu. Jo sempre dic que un efecte no ha de ser realista, ha de ser creïble: un dinosaure no existeix però la gent ha de creure que està allà.

Amb quin projecte vas començar?
A la sèrie “Sherlock” de la BBC i després en una altra sèrie, “Arrow”. Després me’n vaig anar a Atenes, amb una empresa d’efectes visuals. Allà vaig fer feina per produccions índies i per una pel·lícula sueca. Un temps després vaig anar cap a Berlín i vaig estar un parell de mesos però feia feina en publicitat i no em va agradar tant perquè en aquell moment volia fer pel·lícules. Llavors va sorgir l’oportunitat d’anar a Mont-Real, per treballar amb una empresa molt bona que es diu MPC. Vaig fer un període de prova i ja m’hi vaig quedar un any.

I en quines pel·lícules vares fer feina allà?
“Pirates del Carib”, “Wonder woman”, “La Mòmia”, “El Trencanous”…

De quina feina tens més bon record?
Supòs que Pirates perquè va ser la primera.

Què diries què és el millor i el pitjor de la teva feina?
Haver de fer feina fora de casa, que cansa molt. La meva dona viu aquí i encara que vengui sovint a veure vegades vols una mica de rutina. D’altra banda, els sous són molt elevats i els projectes en què faig feina són molt importants. Aquesta és la balança…

També has fet feina a “Joc de Trons”, no?
Sí, això va ser després, quan em vaig mudar a Dublín. Allà també vaig fer feina per pel·lícules més independents com per exemple a “La Favorita” on els efectes eren més invisibles: posar un edifici o de sang… També vaig treballar per dues pel·lícules que s’han d’estrenar enguany: una d’en Martin Scorsese que se diu “L’Irlandés” i una altra que es diu “Driven”. Després d’aquesta època vaig tornar a Berlín i allà vaig fer “Black Panther” i “Lost in Space”. I ara he tornat a Londres amb l’empresa amb qui feia feina a el Canadà per començar a treballar a “El Rei Lleó”, que ha estat el darrer gran projecte del qual he format part. Érem un equip de 1.000 persones i em jugaria mig braç que guanyarem un Òscar…

Has voltat per tot…
Sí i això ha estat en tres anys! Sembla fa 20 anys però realment vaig començar a fer feina el 2015. Ha estat curt però molt intens.

I ara estàs de vacances?
Estic a mitges. Estic mirant de muntar una productora per fer projectes per aquí. Tenc ganes de fer curts i altres projectes més personals. De fet ja tenc uns quants projectes en ment i a partir d’ara m’agradaria combinar la feina a fora amb tot això. Fa cinc o sis anys ja en vaig fer un, “L’inoblidable pianista” i vaig guanyar un parell de festivals! A la meva feina sempre intent posar el meu toc personal, més artístic però al final ets conscient que fas feina per un altre i has de fer el que el director et diu…

Tens ganes de tornar a Mallorca idò?
Sí. Ho he gestionat més o manco bé fins ara perquè he passat temporades més curtes a fora però si tengués feina aquí, no em mouria. A Espanya hi ha algunes empreses d’animació, tot en 3D. Jo vaig començar per això i després em vaig decantar per imatge real… Si aquí hi hagués un estudi, no ho dubtaria! Supòs que amb l’edat veus moltes coses que de més jove no veus i a Mallorca es viu molt bé… També pens que si finalment guanyam l’Òscar amb “El Rei Lleó” què podré fer amb tanta qualitat? Em puc passar vint anys fent feina pels altres però tenc ganes de fer qualque cosa més personal i guanyar premis per la meva feina.