Skip to content

“Un sol feminicidi ja ens ha de conscienciar per fer-hi tanta feina com sigui possible, cada víctima compta”

Catalina Salom Niell sempre ha exercit la professió d’educadora social; primer als serveis socials de Manacor (2001-2006), durant els anys 2009-2018 a la Conselleria de Salut (PADIB) i durant l’any 2020 a l’IES Can Peu Blanc de la Pobla. Des d’enguany és la directora de l’Institut Balear de la Dona (IBDONA). L’entrevistam en relació amb els actes de la setmana del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Contra les Dones.

Els actes contra la violència masclista començaren amb la II Jornada Sobre Violència Masclista i Salut Mental. Quines conclusions se’n poden extreure?
Sobretot, el que diuen els tècnics que treballen amb dones víctimes de violència masclista amb diagnòstic de salut mental és que hi ha una manca de recursos important i, sovint, de diagnòstic. Perquè moltes d’aquestes dones estan medicades des del metge de capçalera i no han, ni tan sols, passat per especialistes. Si els diagnòstics no són bons, els recursos seran sempre escassos. El que farem, per la nostra banda, és fer més feina en xarxa amb la Direcció General de Salut Mental i amb altres entitats com la Casa Violeta d’Inca.

Dia 21 de novembre s’ha presentat l’Informe Anual sobre la Violència Contra les Dones de 2022. Què en destacaríeu?
Enguany, per exemple, hi ha hagut molts de feminicidis. Som la tercera comunitat autònoma on es produeix més violència. Per tant, pens que hem de fer un replantejament, perquè veim que les campanyes de prevenció i sensibilització que feim no basten. Hem d’optar per crear-ne de noves i impulsar noves dinàmiques, perquè els números no són els que ens agradaria que fossin. Encara que, com sempre deim al Ministeri, un sol feminicidi ja ens ha de conscienciar per fer-hi feina. Cada víctima compta. I als diaris sortim dia sí, dia també, i no precisament per bones dades.

Quina importància ha tengut la col·laboració interinstitucional en la confecció del programa d’activitats?
Sobretot, aquesta manera de fer feina ha implicat posar moltes coses en comú i hem volgut que els actes no se duplicassin. Els actes que abans s’organitzaven de manera independent entre Consells, Govern, etc., s’han unificat i reduït, per anar tots a una. IBDONA, en aquest cas, ha agafat el comandament respecte de les directrius generals que havien de seguir els actes. També s’han programat actes a totes les illes.

Dins el programa, incloeu tres espectacles d’arts dramàtiques: “Ginoide”, de la companyia Baal; “Clic. Cuando todo cambia”, de LaExperimental; i la representació “No es No”. Què tenen de bo aquests gèneres artístics a l’hora de conscienciar la població?
Els ciutadans assumeixen millor discursos generals. El teatre és una manera de conscienciar sense fer una cosa molt densa i especialitzada, que no s’entengui. I el teatre i la dansa pot ser una manera de provocar aquell ‘clic’ que necessitam fer: per veure segons quins micromasclismes, els estereotips, algunes actituds sexistes que no havies pensat mai que ho fossin, que no identificaves, etc.

Hi ha cap altra novetat del programa que vulgueu comentar?
IBDONA, per primera vegada, hem organitzat l’acte central del 25N. Farem un acte i una lectura de manifest per retre homenatge a les dones que han estat víctimes de feminicidi. És cert que a les Balears no hem tengut cap feminicidi, però és un acte simbòlic per a mostrar el nostre suport i per fer la problemàtica visible.

Evidentment, cal fer molta feina per a conscienciar i fer passes per a erradicar les violències masclistes. Però en quins àmbits creieu que s’ha de fer especial incís? Quins àmbits suposen, encara, un repte?
Per exemple, en el cas de les dones majors, d’entre 55-60 anys. Aquestes dones que tota la vida, per diferents temes, han viscut amb els seus agressors i no han pogut donar la passa, ni tan sols han identificat el maltracte, de vegades. Després, dones amb problemàtiques de salut mental, addiccions, etc., que són molt vulnerables i estan molt estigmatitzades. També començar a treballar amb federacions hoteleres, és un altre camp, el de la indústria del turisme, on també s’han d’obrir consciències.

I quins serveis ofereix IBDONA per a les víctimes de violència masclista?
IBDONA té una part de gestió de projectes, com les taules de coordinació locals als diferents municipis. També compartim informacions a través de les xarxes socials. Tenim un servei telefònic les 24 hores, a través del telèfon 971178989 –i el número 116 i el 016 també s’hi deriven–, també feim acompanyament presencial. Duim moltes coses! També el Pla Estratègic, feim els informes biennals, informes d’impacte de gènere de la normativa autonòmica, etc.

Ens trobam en un moment polític, a priori, poc favorable a les polítiques relacionades amb el gènere i el feminisme. Com afrontau des d’IBDONA aquesta situació?
Nosaltres estam molt tranquils i molt bé, no passam gens de pena. Jo, per tot on vaig ho dic: a nosaltres no ens han vetat l’utilització dels termes “violència de gènere” o “violència masclista”, enguany el pressupost ens ha augmentat –per tant, tenim el suport del Govern– i anam fent la feina sense problemes. Dissabte 25 llegirem el manifest, que hem redactat conjuntament els consells insulars, i nosaltres hem convidat a col·laborar a tots els partits, sense excepció.

Back To Top
Search