Què en pensen els tècnics i professionals del sector? Arquitectes i constructors opinen sobre el Pla General

Jaume Caldentey, mestre d’obra

Com a delegat de l’Associació de Constructors, Caldentey considera que l’urbanisme ha d’estar al servei de la societat i creu que ara mateix a Manacor això no passa. “La societat ha canviat i els joves tenen demandes diferents a les que teníem antigament: hem de donar sortida al jovent amb habitatges de protecció oficial i dinamitzar el centre” explica el mestre d’obra mentre afegeix que, per l’Asssociació de Constructors, seria adient permetre la construcció d’habitatges més petits, d’uns seixanta metres quadrats. “Manacor ha de créixer de dins cap a fora i així com el centre evolucioni, veurem com creix la resta” afirma Caldentey. A més, entén que a nivell polític es vulgui aprovar el Pla General però també creu que “hem de tenir l’opció de modificar-lo en un futur i que hi hagi un compromís, sobretot pel que fa al centre”. Considera que des de l’Ajuntament hi ha bonhomia i està agraït que l’equip de govern escolti el sector “perquè som els qui sabem com està el poble”. Segons el constructor, Manacor té molt per oferir, ja que és una capital de comarca i està ubicada en un punt estratègic i “no podem consentir que es degradi”. D’altra banda, també considera que s’ha de donar una passa pel que fa a la qualitat estètica del municipi, tot i que considera que fa molta més falta al poble de Manacor que a la zona de la costa. Així mateix, creu que hi ha una manca de cooperativisme i tot i que és conscient que es tracta d’una feina que s’allargarà més d’una legislatura, aposta per un model a l’estil del “Barcelona posa’t guapa” per tal de donar més qualitat al municipi.

Joana Gelabert, arquitecta
Per la jove arquitecta manacorina el Pla General seria vàlid si comencéssim un Manacor des de zero. “Està clar que la prioritat del Pla ha estat evitar les expropiacions de zones verdes, amb la qual cosa estam d’acord, però no ha tengut en compte les preexistències: Manacor ja està construït i consolidat, per tant, el planejament hauria de reflexar les particularitats de cada barri i fins i tot de cada illeta” afirma Gelabert. Així mateix, considera que aquest pla aplica paràmetres edificatoris de manera massa generalitzada, fent quedin moltes edificacions com a “inadequades”. “Des del nostre despatx, pensam que s’hauria d’haver fet un estudi illeta per illeta, com s’ha fet en planejaments d’altres municipis, per tal d’homogeneïtzar alçades segons el que hi ha construït i el que queda per construir, per tal que, a la llarga, la imatge del conjunt sigui coherent” explica Geabert. D’altra banda, Joana Gelabert continua la seva explicació parlant de la gran quantitat de bucs existents al municipi: “Pensam també que el Pla hauria de donar sortida als bucs, incentivar la rehabilitació i regeneració, sobretot del centre, mitjançant ordenances fiscals que fomentin la millora de façanes, reforma d’habitatges, cobertes, etcètera a través d’incentius econòmics” considera l’arquitecta. Així mateix, Gelabert parla del foment de la sostenibilitat i l’eficiència energètica dels edificis, fent menció a l’ús d’energies renovables, l’utilització de materials no procedents del petroli, materials de quilòmetre zero o la realització de cobertes enjardinades. Finalment, pel que fa a la participació, per Gelabert “és evident que en la redacció del Pla no hi va haver participació per part de la ciutadania ni tampoc col·laboració amb tècnics del municipi, però ara s’obria una oportunitat de poder-ho fer: pareix que finalment no serà així, ja que l’aprovació del pla és imminent” afirma mentre afegeix que espera que aquest sigui només el punt de partida i no un punt i final en el desenvolupament d’un Manacor més igualitari, més sostenible i més amable.

Santiago Acuñas, constructor

Santiago Acuñas actua com a representant del col·lectiu de professionals Plataforma Pla General, que agrupa constructors, arquitectes i enginyers. Des de la Plataforma consideren que “amb aquesta proposta del Pla General desapareix l’amenaça del desastre econòmic del municipi de Manacor, ja que ja han sortit sentències, pel que fa a les zones verdes, que donen la raó a l’Ajuntament”. Així i tot, demanen que es faci un pla d’acord amb el poble de Manacor perquè consideren que “l’evolució del poble ha estat desigual al llarg dels anys i això s’ha de tenir en compte per adequar el pla al Manacor existent i no a un Manacor possible” afirma Acuñas. Explica també que des de la Plataforma Pla General han tengut una sèrie de trobades amb el consistori i que els han informat que després de l’aprovació provisional es començarà a treballar en diferents plans parcials, fet que la Plataforma no veu amb bons ulls. “Entenem que fer aquest pla per després modificar-lo és fer la feina dues vegades” afirma Acuñas mentre afegeix que, sigui com sigui, han demanat al consistori que se’ls tengui en compte com a professionals per tal de poder aportar el seu saber al Pla. Així mateix, explica que “després d’haver xerrat amb la resta de col·lectius que es varen reunir amb l’Ajuntament, ens queda la sensació que això està així i és el que es farà”.
D’atra banda, pel que fa al centre, explica que “els habitatges que actualment tenen planta baixa i dos pisos passarien a ser inadequats i no se’n podran construir de nous amb aquestes característiques” i es demana què passarà amb edificis municipals, com per exemple el de Ca’n Bauçà, que té deu plantes. D’altra banda, un altre bessó per Acuñas és el de Fartàritx, ja que els veïnats estan molt indignats: “No veiem viable fer aquesta transferència d’habitatges cap a Torreflorida”.

Pere Serra, arquitecte

L’arquitecte Pere Serra no està convençut amb aquest nou Pla General, ja que creu que hauria de partir d’uns estudis molt més acurats i detallats, per tal d’arreglar les problemàtiques existents. Així mateix, considera que un Pla General ha d’arreglar el que ja existeix i no funciona i “aquest Pla General ni les afronta”. En aquest sentit, Per Serra, considera que un dels grans problemes de Manacor “que no s’ha afrontat mai” és el del nucli antic i que això ha suposat una degradació de la zona. D’altra banda, Serra explica que la Llei de sòl estableix 5 metres quadrats de zona verda per habitant i “per tal d’evitar conflicte amb les zones verdes, s’ha baixat la projecció de nombre d’habitants així com la intensitat d’ús que es poden fer a cada solar, sense cercar solucions que podrien ser més interessants” afirma Per l’arquitecte, “això du a empobrir el manacorí”. A més, fent una radiografia al poble, explica que Manacor solia tenir gran quantitat de tallers dins del poble, sobretot de fusters, uns negocis que actualment han desaparegut i que han deixat Manacor ple de bucs. D’altra banda, es refereix a tota una sèrie d’habitatges que seran inadequats amb la nova normativa: “Són habitatges existents que estan fets amb llicència però que no s’adeqüen a les noves normes” explica Serra, tot reconeixent que creu que l’Ajuntament està fent feina amb aquesta qüestió. Pel que fa a la participació, Serra considera que aquest Pla General va partir “únicament per arreglar la qüestió econòmica de les zones verdes” i considera que aquest pla no afronta les problemàtiques més serioses que ha d’afrontar Manacor. D’altra banda, considera que “qualsevol planejament urbanístic hauria de ser tremendament participatiu i els qui varen començar aquest pla no tenien la idea que ho fos”. Així mateix, Serra considera que amb el nou equip de govern estan més informats que amb l’anterior però creu que ara no té massa sentit: “Hauria estat interessant quan es començava a fer el Pla General, ja que és quan es marquen les directrius del que ha de ser”. Finalment, tampoc el convenç la solució proposada per Fartàritx perquè segons ell es tracta d’un barri que té condició de rústic: “Podria ser una de les millors zones de Manacor i no acab d’entendre que els habitatges es traslladin a la zona de Torreflorida, que tècnicament és un polígon de serveis: una cosa és independent de l’altra”.