skip to Main Content

“En el pitjor moment del segle XX, dos intel·lectuals es troben i parlen de la desesperança i la dignitat humana”

Jaume Capó (Manacor, 1964) fa més de 30 anys que treballa en la comunicació pública, però dia 28 estrena z/b a la sala La Fornal. Un text que recrea la trobada que varen mantenir els escriptors Stefan Zweig i Georges Bernanos quan Hitler dominava Europa.

Dius que provens de la “literatura grisa”. Què és i per què has decidit escriure teatre?
La literatura grisa és, en definitiva, escriure per altres. És fer de negre. Durant més de tres dècades he escrit informes, articles per encàrrec, discursos i presentacions. Fa alguns anys vaig decidir que, a més de feina, volia dedicar temps a escriure allò que m’agrada i vaig començar a formar-me com a dramaturg. Al principi era un ‘divertimento’ però de tot això n’ha sortit el meu primer text teatral.

Per què vares triar com a protagonistes dos intel·lectuals que parlen d’un món que es desfà durant la Segona Guerra Mundial?
De Bernanos coneixia la seva obra ‘Cementiris sota la lluna’. Ell era un escriptor ultracatòlic i conservador que va arribar a defensar el cop d’estat de Franco. Però quan comença la Guerra Civil i la repressió, Bernanos canvia de parer i denuncia els desastres i els assassinats que fan els feixistes a Mallorca. En canvi, Stefan Zweig era un escriptor d’origen jueu i antibel·licista. També va visitar Mallorca, hi volia acabar la biografia de Maria Antonieta però l’illa no li va agradar gens i va partir tot d’una. En la plana política, Zweig mai no es va mostrar obertament contrari als nazis però es va suïcidar perquè va creure que Hitler dominaria Europa i el món. De tots dos admir, sobretot, els seus assajos i els seus articles més que les seves obres literàries. Tenen dues visions del món que val la pena confrontar.

La trobada entre Zweig i Bernanos va ser real?
És una reunió que està poc documentada, però sí que la recullen diferents autors. Zweig i Bernanos es varen trobar al Brasil, a la finca on viva el francès. Tots dos eren exiliats a la seva manera i el febrer del 1942, en un moment en què l’evolució de la Segona Guerra Mundial era una incògnita, es varen trobar i parlaren de la desesperança, la cultura i la dignitat humana. Era un dels pitjors moments del segle XX. I de fet, Zweig es va suïcidar pocs dies després de la trobada. En perspectiva podem dir que la reunió entre els dos intel·lectuals no va anar massa bé. Bernanos, en saber la notícia del suïcidi, va escriure un article que deia bàsicament que no pot ser que els intel·lectuals decebin la gent i que els escriptors no poden donar aquest exemple.

De què parlen els dos personatges damunt l’escenari?
De temes molt actuals, de la deshumanització en temps de guerra, del paper dels intel·lectuals, de la globalització, de la manca de coherència de l’espai cultural europeu, de la robotització o de la globalització. Ho fan en una xerrada tan il·luminadora com desesperançada.

Quan podem veure z/b?  
Feim la primera lectura dramatitzada diumenge dia 28 a les 8 del vespre a La Fornal. Si tot va bé, a partir d’aquí l’espectacle evolucionarà.

Back To Top
Search