“Fins que l’Estat no aprovi els seus pressupostos, nosaltres estam limitats”

Cristina Capó (Manacor, 1983) és llicenciada en Ciències Empresarials i en Ciències Polítiques i de l’Administració Pública. Actualment és la regidora de mercats i hisenda i també la presidenta de la SAM. Entre les seves competències hi ha també l’escorxador o l’administració electrònica entre d’altres. Parlam amb ella sobre el seu nou càrrec a l’Ajuntament.

La plaça del Mercat encara no té peixateria. T’atreveixes a dir una data d’obertura?
Ja està preparat el plec de condicions però ara depèn de la secretària. Faltava l’estudi econòmic i el d’explotació per saber quin preu havíem de posar i el lloguer quedarà baixet. El reglament també està preparat i com que tot s’ha de publicar, imagin que entrarà dins del ple d’octubre.

A part de la peixateria, com se li dóna vida a la plaça de les verdures?
El primer de tot és omplir totes les paradetes de manera més permanent i també augmentar les que estan defora, les dels pagesos i productors artesans. De fet, d’aquí poc ja hi haurà cinc persones més a la plaça.

I l’escorxador. Com està ara mateix?
No té una concessió escrita, només oral. L’anterior equip de govern el va tancar durant uns quatre mesos i després es va donar una pròrroga forçosa durant nou mesos que acaba ara, a finals de setembre. Quan vaig arribar vaig veure que encara no s’havia preparat res de la nova concessió i el que jo he fet ha estat comanar un estudi econòmic. Fins que no s’aprovi la nova concessió, l’escorxador haurà d’estar tancat. Mentrestant farem un contracte de servei. Això vol dir que el servei no s’aturarà mentre s’acaba de preparar la concessió, que supòs que s’allargarà durant un any.

Una de les coses que toques és aigua. Tendrem aigua potable?
Segons el meu pla sí que en tendrem. Amb l’Impost de Turisme Sostenible hem demanat tres coses i una d’elles és la potabilitzadora, que té un cost d’uns cinc milions d’euros. La construcció i la posada en marxa duen feina i ja ho hem demanat per així d’aquí a tres anys, abans que acabi el mandat ja poder tenir aigua potable.

La potabilitzadora no és el mateix que la desnitrificadora, no? En què es diferencien?
Un dels grans problemes de Manacor, a més dels nitrats, és la calç. Amb la potabilitzadora ens desfaríem de les dues coses i això suposarà un gran estalvi per les famílies, no només per no haver de comprar aigua per consum sinó també pels electrodomèstics, perquè la calç els espenya molt.

També controles la hisenda. Quants doblers té Manacor?
L’anterior pressupost va ser de 45 milions d’euros. El tema és que fins que l’Estat no aprovi els seus pressupostos nosaltres estam limitats. També que encara tenim vigent la Llei Montoro-Montero en marxa i per tant, els doblers que tenim estan limitats en despesa i sostre. Per exemple, si no ens donen els doblers de l’ecotaxa per al projecte de la potabilitzadora, encara que tenguem doblers a la caixa, no els podem tocar.

I què es podrà dur a terme?
En el nostre programa electoral ja no hi vàrem posar grans projectes estrella perquè érem conscients de les limitacions que tenim en l’àmbit municipal.

I també hi ha imprevistos…
Sí. Per exemple, ens hem trobat amb zones verdes que encara s’han d’expropiar. L’any passat es va introduir al pressupost 12 milions d’euros per fer aquest pagament però no sabem per què, només se’n va pagar una part i ara l’hem d’assumir. Això molesta… També hi ha la qüestió del cementiri o del Principal, que implica la necessitat d’un dipòsit de vehicles municipals…

També dus temes de contractació. Com es poden millorar els contractes?
El contracte sempre es fa des d’un punt de vista tècnic, amb un plec de prescripcions i després des del punt de vista econòmic i legal o administrativa. Molts contractes es poden copiar de models de l’Estat. Sigui com sigui, és imprescindible tenir un bon equip tècnic, sobretot per temes molt específics. Un exemple, per la SAM ara volem treure un contracte nou d’electricitat i vàrem contractar a un tècnic perquè el fes, perquè volíem aconseguir que fos cent per cent amb energies renovables.

Per tant, es camina cap a les clàusules socials, lingüístiques i mediambientals? 
Sí, es poden posar mentre no es limiti la concurrència. A més, hi ha clàusules que vénen donades per llei, com per exemple que les empreses tenguin un pla d’igualtat, segons el nombre de treballadors que tenguin, si es volen presentar a un concurs públic. A més sempre es pot demanar, per exemple, que les màquines tenguin les instruccions en català o que els parquímetres xerrin en català. Després també hi ha els contractes reservats. Això vol dir que per llei tu pots guardar una sèrie de contractes per entitats i organitzacions socials, com per exemple Aproscom o Estel de Llevant. Ja n’hem pensat que alguns contractes que es poden adaptar a aquest format com per exemple el manteniment de parcs i jardins, la neteja de vehícles municipals o el de l’aigua.

També hi ha la qüestió de la cessió de barres a associacions per les festes. Se solucionarà?
Ho estam mirant i crec que aconseguirem trobar una solució dins de la legalitat.

És difícil equilibrar la part pràctica i la part legal…
Sí i la política. Aconseguir-ho du molta de feina. Hi ha ajuntaments que simplement acluquen els ulls però crec que nosaltres aconseguirem trobar un equilibri.

La SAM té ORA, aparcaments subterranis i aigua municipalitzats. Creus que és un model que funciona?
Sí, jo el defens cent per cent. Sempre es diu que l’empresa privada és més eficient però sempre no és així. Per exemple en els darrers anys de gestió de l’aigua hem fet un munt d’inversions i tenim més treballadors i tot això mantenint les tarifes que oferia Aguas de Manacor… I ells deien que no podien fer cap inversió!

Tu municipalitzaries més serveis?
Sí. Per exemple el de neteja. D’altres que tenguin un cost d’entrada molt elevat, com per exemple obres, no crec que siguin assumibles. A més, crec que s’ha de fomentar que hi hagi economia fora de l’administració, tothom ha de tenir la seva part de negoci.

Dus també administració electrònica i protecció de dades. Quina feina queda per fer?
En administració electrònica està bastant avançat però encara queden coses per fer. Volem potenciar la finestreta única i que els tràmits es puguin fer en línia, per poder millorar l’atenció a la ciutadania. Amb el tema de protecció de dades, com que la llei és molt nova, hem contractat una empresa perquè ens digui què estam fent bé i què feim malament per poder millorar.