“Hem de menester un delegat que trobem en anar pel carrer”

Joan Tur nasqué al Revellar de So Na Moixa el 1951. És barber i perruquer. Antònia Ballester, Covetes, portenya del 1955, és entre d’altres coses, presidenta del Patronat de Sant Antoni de Porto Cristo. Kiko Gil , nascut a Manacor el 1978, és l’amo del Cantonet de sa Torre i president des de fa dos anys de l’Associació de Veïns. Lourdes Melis, flamant doctora en història, nascuda al Port el 1985, és també la madona de S’Àgora. Tots quatre són portenys, i se senten els colors. Ara que venen les festes, parlam del sentiment porteny i de les necessitats de Porto Cristo.

Llogaret, nucli poblacional, urbanització, poble… Què és Porto Cristo?
Kiko Gil: Jo ho veig com un poble. Porto Cristo no és una prolongació de Manacor. Sentimentalment és un poble. Desafortunadament depenem d’un Ajuntament que no el tenim dins el nostre poble. La gent se sent del Port. El sentiment xerra per ell mateix.
Antònia Ballester: El Port és el meu poble. No som una barriada.
Lourdes Melis: Em sap greu que em facis aquesta pregunta. Tothom té assumit que Portocolom és un poble. Idò Porto Cristo, per descomptat, també ho és. Podem perfilar bases polítiques, tenim teixit associatiu… a mi em quadra tot com a poble.
Joan Tur: És un poble no reconegut com a poble, que ha d’acabar d’arreglar els papers, vaja.

Què defineix una persona portenya? Qui és porteny?
Joan Tur: Abans hi havia menys gent, però era més d’aquí. Ara surts al carrer i demanes a la gent qui se sent porteny i per ventura n’hi ha que no saben ni marcar el poble en el mapa. Segurament portenya només ho és la Sirena. Haver-s’hi fet les primeres nafres és important… tant si varen ser a les penyes, com als carrers sense asfaltar, que eren tots.
Antònia Ballester: Jo som portenya i de família portenya.
Kiko Gil: Tots els estius de la meva vida els he passats aquí. Hi ha qui neix porteny i hi ha qui s’hi converteix. Jo hi vaig venir a viure, hi he format una família, hi he posat un negoci, els meus fills juguen a l’equip del poble…
Lourdes Melis: Hi ha molta de gent que hi ha vengut a viure. I tots podem tenir família que no ha nascut aquí. Però és curiós que ens ho demanin, perquè ningú demana què és ser manacorí o què es ser felanitxer…

Sembla obvi que Porto Cristo ha crescut com a poble els darrers trenta anys. Quins canvis hi veis?
Antònia Ballester: Tenim més entitats, les escoles, l’institut, l’associació de veïns, el Patronat de Sant Antoni, els equips de futbol, la tercera edat…
Lourdes Melis: I totes aquestes coses l’han millorat. Fa una setmana que n’he fets trenta-sis i record perfectament els serveis educatius i públics que hi havia quan era nina i els que hi ha ara. Hi ha un món! Record que quan vèiem passar la policia pensàvem que qualque cosa havia passat, perquè havien vengut al Port.
Joan Tur: Jo em record d’en Joan Rave i en Joan Papalló, que ni tenien cotxe de policia…
Lourdes Melis: Arribàrem a tallar la carretera perquè es fes l’institut!
Antònia Ballester: Sí! A mi quasi em dugueren a tancar amb en Pep Barrull!
Kico Gil: Hem crescut en qüestió de recursos, però encara falta una barbaritat! Hi ha serveis bàsics que són inexistents, com ara per exemple la policia, o que el PAC no pugui estar obert els set dies de la setmana. El poble creix i els serveis han de créixer amb el poble. Pareix que sempre demanam almoina.
Joan Tur: T’has de desplaçar a Manacor per anar a cercar segons quines coses. Què diria la gent de Manacor si els tancassin un servei i haguessin de venir al Port per obtenir-lo… I això que la gent de Manacor estima el Port…
Lourdes Melis: Sí. I quan nosaltres reivindicam un servei no volem que el llevin d’una altra banda. Tant de bo tot el municipi pogués tenir els mateixos.
Joan Tur: Anys enrere vàrem arribar a dir que si al Port teníem platja era perquè els manacorins no se la varen poder endur.

Un temps cada partit tenia un representant porteny dins la llista. I el partit que governava el designava delegat de Porto Cristo. Tomeu Mascaró, Antoni Vives… Amb l’arribada d’AIPC el número u de la llista portenya era el delegat. Ho foren Jaume Brunet o Joan Gomila. Ara ho és un regidor que no és ni d’AIPC ni de Porto Cristo… Quina és la millor fórmula?
Lourdes Melis: La fórmula més democràtica és escoltar les urnes.
Antònia Ballester: Quan es compon el govern haurien de tenir el pensament que aquells han guanyat en aquell poble hi haurien de poder governar.
Kiko Gil: També ho veig així, però les polítiques són tan recargolades i tenen tantes combinacions… El que no està bé de cap de les maneres és no tenir un delegat exclusiu del Port. Porto Cristo necessita l’atenció d’un poble. Sebastià Nadal és una bellíssima persona amb boníssima voluntat, però el càrrec li ve gros, perquè el poble necessita atenció permanent. Aquesta setmana he de demanar una reunió amb Miquel Oliver, perquè amb Sebastià Nadal no en trec aguller. La resposta sempre és que sí, que t’ho miraré. Ho delega i allà queda. Tenc una llista de coses que fa quatre mesos que estan demanades i no hi ha resposta.
Joan Tur: Hem de menester un delegat que sigui aquí, que el tenguem a prop, que el trobem pel carrer.
Lourdes Melis: L’atenció directa és molt éms efectiva. Hem pujat acostumats així. I ja sabem que el procediment normal no és aquest, sinó anar a l’Ajuntament i posar una instància. Estàvem mal acostumats perquè sabíem que si volíem parlar amb en Jaume Brunet el trobaríem a la gestoria o al bar fent un cafè. Com passava també amb Joan Gomila. A més, no tenien el gruix de feina que té en Sebastià Nadal amb tota la zona costanera.

Porto Cristo hauria de tenir un pressupost propi?
Kiko Gil: Sí, perquè es gasta molta d’energia amb Manacor i el Port queda de banda.
Joan Tur: I no cada any hauria de ser igual, sinó que hauria de variar en funció de les necessitats.
Lourdes Melis: No sols Porto Cristo, sinó cada nucli del municipi.

Hem dit tot el que tenia Porto Cristo, però què li fa falta?
Joan Tur: No podem ser tractats com una barriada de Manacor. Necessitam un metge de guàrdia, per exemple. Perquè a Manacor tenen un hospital si el PAC està tancat. Nosaltres, no.
Kiko Gil: Fan falta escoles, i això que ara han arreglat Ses Comes. Al camp de futbol fa desset anys que no canvien la gespa, i hem de regar el camp amb una mànega. A Na Capellera l’han canviada no sé quantes vegades… Els caps de setmana no hi ha ni policia. I els crides i no venen.
Joan Tur: Has de telefonar a Manacor. Aquí hi ha els cotxes aturats, però ells no hi són.
Lourdes Melis: A mi m’hi fa falta cultura i infraestructura cultural.
Kiko Gil: Sí, els nostres infants se n’han d’anar a fer les obres de teatre a Manacor… Fa colló.

Hem parlat de tot el que heu fet els portenys per fer créixer el poble i el sentiment de poble. Però pensau també que la ignorància que us professa Manacor és també un generador de cohesió i de sentiment porteny?
Antònia Ballester: Gairebé tots els ajuntaments de Manacor han tengut aquest sentiment que el Port s’ha de sustentar tot sol. I no podem: necessitam un pressupost, infraestructures, policia, un parc per als al·lots… I l’Ajuntament no hi pensa.
Joan Tur: No pensen en res, i és quan hi ha la mancança, que han d’actuar.
Lourdes Melis: De necessitats n’hi ha a molts de llocs, la diferència és que nosaltres deim les coses que no ens van bé.
Kiko Gil: Aquesta és la clau. Callar, mai. Que ens matin si ens han de matar, però no callarem. Jo som extremadament crític amb els partits polítics. Les decisions les ha de prendre el poble. Els polítics han de demanar a la gent què vol. Per a mi sempre ho fan malament.
Joan Tur: Una cosa senzilla seria aparcar en bateria voltant voltant la plaça del Sol i la Lluna. Són dues quarterades…
Antònia Ballester: I fer-hi una gran aturada de bus. En dos minuts series a la costa d’en Blau i a la platja… I la gent es mouria per dins el poble.
Lourdes Melis: Jo vull dir que la participació ciutadana ven molt, però s’ha de ser sincer. Participació, sí, però hi ha d’haver una gestió. Les coses arranquen perquè qualcú les impulsa. Darrere la participació ciutadana hi ha d’haver una reflexió i una gestió pràctica. I això no lleva que no sigui una entusiasta de la participació. Som de fer referèndums cada setmana, jo.

Podria ser que Sebastià Nadal, sent un extern del Port, hagi trobat les portes pels morros moltes vegades, per part de la gent de Porto Cristo?
Joan Tur: Si tengués un pressupost del Port propi per repartir tothom aniria cap a ell.
Kiko Gil: En política hi ha una diferència grossa del primer any al quart. Quan hi ha canvi de govern tot són mirades i veus baixes i suposicions que després es duen a terme. Però si hi ha bona voluntat la gent ho veu tot d’una. Si les coses s’haguessin fet bé de tot d’una hauria anat d’una altra manera. Estant així és impossible que ho resolgui.
Antònia Ballester: Ell ha vengut i la gent s’ha hagut d’adaptar als horaris de demanar cita amb ell. Tant del patronat, com de la confraria, com del consell parroquial, ens ha donat hora i ens ha atès i ens ha donat tot quant hem demanat.
Lourdes Melis: Sebastià Nadal s’ha trobat aquest fet. I dir que no seria negar una realitat. Ara bé, sempre vull donar confiança a tothom. S’ho ha trobat, sí, però sabia que s’ho trobaria quan ho va agafar. Es com anar a una plaça de toros i pensar que no hi trobaràs un toro enmig… I ell venia al Port…

Porto Cristo té les festes que es mereix?
Kiko Gil: Jo crec que sí. És evident que es poden fer més actes i més diversos, però Porto Cristo té unes festes arrelades a la mar…
Lourdes Melis: Sí, i molt relacionades amb la identitat. A mi m’agraden molt les festes del Carme.

Els indios fan nosa, encara?
Antònia Ballester: Els indios no fan nosa, ningú fa nosa, si et tracta amb respecte.
Joan Tur: No, perquè la gent de Manacor estima el Port, de fet, dels qui tenen dues cases, molts tenen la bona al Port.
Lourdes Melis: No en fan. De fet, jo en tenc un dins ca nostra.

Moltes gràcies a tots per les vostres reflexions. Us demanam que acabeu amb un desig per a Porto Cristo, dit amb una paraula, o amb un concepte. I no us podeu repetir.
Joan Tur: Jo voldria poder recuperar la platja com era abans.
Antònia Ballester: Jo vull la independència.
Lourdes Melis: Ai… si no ens podem repetir… Un ajuntament que pensi en Porto Cristo.
Kiko Gil: Polítiques competents per al poble.