“La Institució Alcover no existirà si no compleix la funció de fer arribar la cultura més enllà dels seus límits habituals”

[pullquote] Bàrbara Sagrera (Felanitx, 1974) és doctora en filologia catalana per la UIB des de l’any 2015, amb la tesi “Corpus de fraseologia de les Illes Balears”. En l’àmbit de la docència ha impartit classes a la Universitat de les Illes Balears, a secundària i els darrers anys a l’Escola Oficial d’Idiomes. Ara emprèn una nova aventura: aquesta setmana passada assumia el càrrec de directora gerent de la Institució Pública Antoni Maria Alcover, en substitució de Maria Magdalena Gelabert.
[/pullquote]

Com ha estat la teva arribada al càrrec de directora gerent de la Institució?
Quan em varen comunicar que Maria Magdalena Gelabert deixava aquest càrrec va sortir la possibilitat de presentar la meva trajectòria d’investigació i les meves inquietuds per ocupar aquest lloc. Era una feina que em feia molta il·lusió, perquè està molt vinculada amb l’aspecte que jo més he treballat quan he fet feina com a investigadora. Alcover sempre ha estat molt present dins la meva línia d’investigació. He estat molt admiradora de la seva obra, de la seva feina i del seu esperit.

Quina línia de feina fas comptes seguir al capdavant de la Institució?
Hi ha dos aspectes molt importants a tenir en compte. La feina feta fins ara a la Institució és molt valuosa, molt ben feta, rigorosa, i ha complit amb les expectatives creades, que eren donar a coneìxer Alcover i aprofundir en l’estudi de la seva obra. Jo vull continuar-ho, i no puc dir superar-ho, perquè el llistó deixat és molt amunt. El segon reclama l’adaptació d’aqeusta feina que fa la Institució a les demandes del nou temps, a les demandes socials que hi hagi durant el temps que jo seré aquí. La Institució no en pot estar desvinculada. A més, la figura d’Alcover ha de ser divulgada des de tots els seus caires: com a folklorista, com a lingüista, i també com a arquitecte, com a dinamitzador i fins i tot com a eclesiàstic. Una altra cosa molt important és continuar amb el treball amb les escoles, perquè els nins són el futur.

Administrativament com s’articula el teu nomenament?
La Conselleria de Cultura allibera una persona de la docència i la cedeix a la Institució, que és municipal. La Institució és governada per una comissió executiva, que està formada per dos representants de la família Alcover, l’arquitecta que va fer la reforma del casal, la directora de l’Escla de Mallorquí, la delegada de Cultura i jo mateixa, que hi faig de secretària com a directora-gerent.

Quina línia de programació t’agradaria que hi hagués?
Naturalment l’esdeveniment més important és la Setmana Alcover, però també hi ha altres dates importants. La Institució Alcover té una dimensió social i no existeix si no compleix la funció de fer arribar la cultura més enllà dels seus límits habituals. Hem d’aconseguir articular un calendari integrat dels esdeveniments culturals manacorins que sorgeixen d’entitats com l’Escola de Mallorquí, el Museu, la Biblioteca o la Institució mateixa. La Institució s’ha de fer sentir dins les festes de Manacor, com ara Sant Antoni o les Fires i Festes. En definitiva, la Institució no pot estar al marge de la societat manacorina.

I el paper de l’Associació d’Amics de la Institució?
Només m’hi he presentat. Estic ben al corrent de la feina que fan, i m’agradaria que la continuassin, així com també que continuàs la bona relació entre l’associació i la Institució.

Ets felanitxera…
Sí, però no té més importància. Allò que és important és la meva dèria alcoveriana, que pot ser tan forta o intensa com la de qualsevol manacorí. A més, Felanitx i Manacor són dos pobles molt acostats, molt propers. Jo, personalment, sempre hi he tengut tirada i he participat d’actes que s’han fet aquí.

L’edifici que fa de seu a la Institució està totalment desenvolupat? O encara hi queden parts per explotar?
Ens agradaria tenir una sala més, amb un aforament una mica més gran i que estigués a peu de carrer, perquè la gent no hagués de davallar o pujar, un espai més proper, en definitiva.

Us plantejau també transcendir aquest espai i dur la Institució a les escoles, per exemple?
Això és un poc difícil, perquè l’espai de què disposarm és ideal visualment per oferir allò que volem treballar. Igualment, disposam d’una exposició itinerant que continuarem portant als centres educatius i entitats que ho demanin.

Quin ha de ser el públic potencial de la Institució?
Seria molt interessant aprofundir en l’obertura de la Institució a turistes, perquè hi ha un turisme interessat per la nostra cultura, existeix un col·lectiu d’estrangers que estan molt informats i que coneixen molt bé la cultura catalana i això s’hauria d’oferir a aquest altre turisme, que no ve sols a cercar el sol i la platja. A més, hem d’explotar la vinculació d’Alcover amb lingüistes alemanys.

Vols afegir res més?
Fins ara s’ha treballat molt la part de les rondalles a les escoles. Però crec que també s’ha de treballar la feina que hi ha darrere el diccionari, no sols des del punt de vista de la llengua catalana, sinó també dins el marc d’estudi dels diferents tipus de diccionaris. I tanmateix cal recordar que si Alcover hagués estat alemany o francès, el recull de rondalles que va fer seria conegut de tothom, com ho eren els dels germans Grimm o el de Perrault. Igual que el Diccionari, que és impressionant i s’ha de donar a conèixer més.