“Intento que la gent surti flotant, relaxada i descomprimida, que suposi unes vacances musicals per al cervell”

Dia 25 de setembre, l’artista Ferran Palau (Coll Bató, Barcelona, 1983) presentarà el seu nou disc, Parc, a l’auditori de Manacor. El públic que vagi al concert també gaudirà de les cançons que formen part de Blanc i de Kevin.

En unes poques setmanes actues a l’auditori de Manacor. Com estau preparant el concert?
Ara ja fa dies que estem tocant i, per tant, no preparem res en concret. Toquem amunt i avall. Aquesta tardor ens mourem fora de Catalunya i ens fa molta il·lusió. El concert de Manacor ens agafarà venint de l’altra punta de la península i serà ben divertit.

Amb quina actitud l’afrontau?
Divertiment total i amb moltes ganes, ja que de l’últim cop que vàrem venir a Mallorca fa molts mesos. Tenim moltes ganes de veure els amics i amigues de l’illa.

Arribes amb el nou disc, Parc. Què ens pots explicar d’aquest?
És, pot ser, el disc més immediat que he fet mai. Va sorgir l’any passat, quan estàvem parats. Vàrem aprofitar les setmanes per treballar i ara m’he trobat presentat Kevin i Parc gairebé a l’hora. És com un germanet del Kevin.

Quina és la composició més representativa?
Veig els meus discs en general com una cançó llarga perquè sento que les cançons es necessiten entre elles. És com que cada cançó representa una petita cosa, una de més fresca i una altra una mica més fosca. I Parc és un disc molt curtet de 25 minuts, per tant, és com si fos una cançó llarga.

Què transmets amb les cançons? Hi ha missatges?
Amb les lletres no acostumo a transmetre missatges, sinó sensacions i sentiments. Això sí, estic molt conscienciat amb la diversitat de gènere, en sóc defensor i tenc aquest discurs. Però tot això no està a les lletres, sinó que s’entreveu a la música i l’estètica. Tal vegada el fil conductor és el de les relacions amoroses en tots els seus aspectes, en el sentit de l’amistat. No té per què ser de parella, ja que no són cançons d’amor romàntic. Poden ser per germans, amics, pares o mares. Ara mateix, l’amor, és el que hi ha darrer de les meves lletres. És un tema infit perquè sempre es pot escriure una altra cançó d’amor.

No és la primera vegada que actuau a Manacor. Quines són les expectatives?
Ja havíem tocat a Can Lliro. Sempre que hem estat aquí ens han donat molt d’afecte. I ara creim que ens tornarem a trobar amb això, afecte i amor.

Una vegada acabi el concert, com estarà el públic? Com sortirà de l’auditori?
Intento que la gent surti flotant, relaxada i descomprimida. Amb la meva música intento que la gent desconecti, que li suposi unes petites vacances musicals per al cervell. Amb això em sento satisfet.

Quin és el Feedback que et donen?
Cada públic et dona una cosa diferent, però normalment em diuen que la meva música els fa relaxar. Se la posen per desconnectar mentre caminen o per fer-se banyeres. Ningú se la posa per anar de festa.