Les benediccions de palmes, palmons i branques d’olivera donen el sus a la Setmana Santa manacorina

Diumenge dia 24 tengué lloc la tradicional benedicció de palmes, palmons i brots d’olivera a Manacor. Desenes de persones es congregaren a migdia a la plaça de sa Bassa per recordar la rebuda que tengué Jesucrist a Jerusalem. Just després, s’oficià la missa de la passió a l’Església de Nostra Senyora dels Dolors.
És, si més no, curiós, que avui en dia l’art de confeccionar les palmes i els palmons i la feina d’abastir-ne pràcticament tot Mallorca es concentri en un sol nucli familiar, la família Llinàs. Pedro Llinàs ‘Peric’ explica que la tradició partí “de la meva dona, que per desgràcia se va morir i he quedat jo tot sol, però el meu fill ho vol continuar”. Abans que se n’encarregassin ells, “ho feien les monges”, però quan se varen aturar, “ho vàrem començar a fer amb la meva dona, que havia guanyat diplomes a Elx, i tot, on hi ha molta tradició de palmes”.
La matèria primera per a fer els rams prové directament d’Elx. Llinàs apunta que “de cada vegada és més costós fer-ne, perquè el procés inclou la utilització de sofre i la normativa s’ha endurit molt”. Ara, explica, “s’han de cercar altres tècniques per a mantenir la palma hidratada i blanca, com tancar-la dins magatzems amb el nivell d’humitat controlat i que no hi pegui l’aire”.
El fill de Pedro Llinàs, Pere Joan Llinàs, ha decidit continuar la tradició familiar. Creu que la gent encara està interessada a comprar palmes, però que “de cada vegada se complica més l’assumpte, perquè la normativa de la venda ambulant és molt complicada. És difícil anar a mercadets i tenir una ubicació estable”. Per això, enguany han decidit de vendre a plaça i al domicili familiar, al carrer de la Creu. Als altres pobles, també van a plaça.
Segons Pere Joan, la tradició “gaudeix de bona salut, però depèn una mica de com hagi estat l’any, el tema de les palmes. Hi ha anys que la gent se pot permetre comprar-ne i d’altres que no, varia molt en funció de la capacitat econòmica”. Explica que intenta que “els preus pugui ser assequibles per a tothom i donar moltes opcions de mides i preus”.
Finalment, afegeix que “hi ha moltes tradicions i costums que hem importat de fora que potser fan ombra a les que tradicionalment teníem aquí”, però, alhora, “hi ha gent que ve de països estrangers amb tradició cristiana, que no tenen aquesta celebració i l’adopten com a seva, això no ho havia vist mai”.