“No m’agrada ser només espectadora de la festa”

[pullquote] Magdalena Pérez, Manacor, 1989, de petita tenia la il·lusió de ser dimoni
[/pullquote]

Per què volies ser dimoni?
Bàsicament perquè volia participar de forma activa a la festa. Vaig trobar el meu lloc sonant el bombo i cantant amb els sonadors mentre rascava una botella d’herbes buida.

Va canviar la il·lusió així com vares tornar gran?
Simplement vaig assumir que els dimonis només són homes Aleixos i/o Pasturetes.

Quin és el teu parer actualment?
Ara m’ho mir tot un poc d’enfora i, quan em deixen, son un poc es plats i qualque cop de bombo. Molts anys no puc venir perquè visc a Girona.
Si ja no ho vols esser, és per resignació, o penses que les dones no han de ser dimonis?
Per resignació, però en el cas dels dimonis de Manacor, el debat va molt més enllà d’homes i dones i sinó què passa per aquest relleu familiar. I sí, crec que les dones han de poder ballar.

El fet que les dones no puguem participar així de la festa, fa que la visquem de manera diferent?
Si, clarament. Hem d’agafar altres rols si volem participar de manera activa. No m’agrada ser només observadora de la festa i segurament, si m’agradàs molt ballar, m’hauria fotut molt no poder-ho fer. Supòs que vaig tenir la sort d’agafar el rol de músic.

El fet que identifiquem els dimonis com a una figura masculina, i que hi hagi el joc sexual de palpar i encalçar les al·lotes fa necessari que davall el vestit hi hagi un home?
No, o és que les dones no tenen mans? I per ventura també palparien qualque home, perquè no?

Què creus que passarà en el futur?
Què passarà no ho sé, però m’agradaria que el dimoni gros fos gros! Respect moltíssim sa feina dels Aleixos i Pasturetes però no sé quina és la millor fórmula per ser justos amb tothom. Potser hi podria haver una segona colla de dimonis popular (d’homes i dones) que fessin relleu amb els ‘originals‘ i que ballassin fins a les 8 del dematí si fes falta.