Entrevistam Pilu Fontán, que forma part del repartiment de Segarem ortigues amb els tacons, una obra atrevida i transgressora sobre la prostitució de carrer que es representarà a La Fornal dia 1r d’octubre a les 19.
Quan comença a girar, aquesta obra?
L’obra es va estrenar el 2017 a València, i des de llavors n’hem fet més de 130 funcions, en llocs molt diversos. La primera cosa que crida l’atenció són els personatges, que són quatre dones prostitutes.
Des de quin àmbit se miren aquests personatges?
Sí, bé, nosaltres el que fem és una obra que el que fa és donar-li veu i espai a aquestes dones. O sigui, tu agafes el cotxe i te les trobes, això no podem ocultar-ho, no? Encara que les lleis, les normes estiguin allà obertes i tal, i els polítics no fan res, elles continuen allà de matí, de vesprada, de nit. Nosaltres no tenim un punt de vista concret, hi ha quatre enfocaments diferents: per exemple, la primera prostituta que surt és Divi, i està morta, és una prostituta perenne, representa això que diuen que la prostitució ha existit des de sempre i des de sempre es com si no existís.
Després, les altres tres protagonistes parlen d’esclavitud, parlen de tracta, de marginació, de pobresa, d’abusos, de violència, de tot els passa al carrer. És una aposta per retratar la realitat d’aquestes dones que estan en les carreteres del nostre país. També hi ha moments d’ensonyament, soliloquis, parts més fragmentàries. Es parla de la maternitat, de dones que se separen per cercar una vida millor, tot des d’una òptica evidentment feminista.
Una altra cosa destacable és l’espai escènic, que representa una cuneta. I allà és on transcorre tota la història, no?
Sí, és que en realitat l’autor havia partit de la idea del ‘camí’, a partir d’un encàrrec d’un festival. Llavors, va inspirar-se en les prostitutes que viuen en els carrers de la zona del Caminàs, a Castelló. I en un principi, l’obra es representava en exteriors, però finalment la vàrem adaptar per a fer-la en espais tancats.
Voldries afegir alguna cosa?
Sí, volia parlar de la nostra companyia, Contrahecho Producciones, de València. Hem treballat en moltíssims teatres, petits i grans, en festivals, en sales… i hem fet tanta feina gràcies al fet que hi ha hagut una mentalitat oberta de gent que ha volgut comptar amb nosaltres, perquè l’obra no és amable, és prou potent, encara que sempre hi ha un toc d’humor en les peces, és la marca del nostre autor, Marcos Luis Hernando: mesclar aquests drames amb l’humor. Quasi tots els personatges de les obres que representam estan aïllats, contrafets, tenen vides silenciades, o ocultes o complicades. Volem donar veu a totes aquestes històries.
