Els límits entre la realitat i la ficció

Carme Galmés i Ione Atenea porten als Multicines Manacor el curtmetratge Somni i la pel·lícula Los caballos mueren al amanecer respectivament. Després de les seves projeccions participaran en un col·loqui.

El curtmetratge Somni de la manacorina Carme Galmés i el llargmetratge Los caballos mueren al amanecer de la pamplonesa Ione Atenea es projectaran als Multicine Manacor aquest dijous 9 de juny a partir de les 20.30 h. Es tracta de dues històries que neixen a partir de fotografies antigues i que, d’una manera o una altra, estan relacionades amb l’experiència vital de les dues guionistes i directores dels films.

Una vegada que el públic hagi vist les dues obres, que per primera vegada es passen a Mallorca, podran participar en un col·loqui amb les dues artistes. Així, coincideixen en dir que esperen un debat interessant.

Somni

Somni és el primer curtmetratge de Carme Galmés i dura 11 minuts. En aquest temps, s’explica “una història familiar sobre unes germanes del meu pare que varen morir joves”, afirma. Durant la narració, les nines es conten confidències a una casa del camp mallorquí. Ara bé, les accions que s’hi veuen reflectides són “ficcionades”, com comenta la seva guionista. I és que “està ambientada dins el somni d’una persona que les somia a elles i, per tant, no tot és real”.

Al curtmetratge s’hi dibuixa la fina línia entre allò que és real i allò que s’imagina. “A vegades ens demanam si ho estam somiant i si està sent real”, “els somnis et revelen molts sentiments, històries i una part obscura”, comenta Galmés.

De fet, el procés de creació ha despert moltes emocions a la manacorina perquè ha estat “una manera de sanar una ferida”.
Està ambientada a Manacor i és una realitat gràcies a persones de Manacor, però encara no s’havia estrenat al municipi i, diu Galmés, “supòs que ja era hora” d’estrenar-la-hi.

Jugar amb la realitat

Després de Somni serà el torn de Los caballos mueren al amanecer, una pel·lícula d’Ione Atenea que explica el moment en què ella mateixa va “anar a viure a la casa dels germans García i vaig trobar una petjada molt forta d’ells”, segons conta la pamplonesa. És per això que “juga amb la realitat, la ficció i la imaginació”, ja que en realitat no els va conèixer mai.

En aquest llargmetratge imagina “qui eren” els antics inquilins del pis. El que sap és que “eren tres germans, el més gran era dibuixant de còmics, la germana era cantat d’òpera, pianista i intèrpret i que amb el seu germà petit varen consolidar un espai de creació i ficció per escapar d’aquell moment gris de la dictadura”. Va decidir rodar la pel·lícula després de descobrir un arxiu amb objectes “molt cinematogràfics”, diu. D’entre tots aquests, la directora destaca les imatges dels germans García en què es varen retratar interpretant pel·lícules de Hollywood dels anys 50, 60 i 70.

És en aquest moment que “dues generacions de joves, dues famílies desconegudes es troben en el mateix espai”. La pel·lícula cercava aquesta identificació perquè, segons Atenea, “ens podem semblar als habitants del passat i el que està molt present aquí és viure de forma creativa”.

Així mateix, convé remarcar que el divendres 10 farà una masterclass al Museu d’Història de Manacor per “profunditzar en el procés de creació d’aquesta pel·lícula, però també introduiré altres treballs anteriors”, explica. D’aquesta manera, la pamplonesa vol posar en relleu el llegat dels objectes que no tenen un valor econòmic.