“Jo som de Manacor i un temps, de cordadors de cadires, n’hi havia a cada cantó”

L’Associació de Fibres Vegetals lluita perquè els oficis que treballen amb aquest material no desapareguin, i és per això que en fomenten la divulgació. Van néixer ara fa tres anys, però la pandèmia ha torçat tot el seu esforç.

Cistellers, llaters, cordadors de cadires i bordadors de cotó són alguns dels oficis que es perden a mesura que passen els dies i les generacions. “Jo sóc de Manacor i un temps, de cordadors de cadires, n’hi havia a cada cantó, avui et trobes amb feines per veure’n”, assegura Miquel Llull. I precisament ell és cordador i el president de l’Associació de Fibres Vegetals (ASFIVEG), un conjunt d’artesans que tenen la intenció de revalorar tots i cadascun d’aquests arts tan tradicionals. Fa tres anys que es van agrupar, però la pandèmia ha impedit que el treball de promoció fos tan efectiu com els hi hauria agradat.

Per donar a conèixer els oficis tenen dues línies de treball. Per una banda, opten per a la divulgació. Ensenyar-los als centres escolars “perquè els nins, des de petits, coneguin els oficis artesans i descobreixin que de les canyes pot sortir un paner”, explica Llull. De fet, ara mateix, treballen en un projecte per a les escoles, el qual confien poder tenir enllestit pel curs següent.

La segona línia d’actuació també està pensada per ensenyar. O, millor dit, per formar. En aquest cas es dirigeixen a persones adultes, a qui s’arriba amb cursos i demostracions. I és en aquest moment que Miquel Llull afirma que no existeix un perfil concret i determinat de persones que s’interessen per aprendre l’ofici relacionat amb les fibres vegetals. “Hi ha gent major que quan es jubila vol aprendre i gent jove que vol aprendre, però no com a ofici”.

Les fibres són d’aquí

Són els mateixos artesans qui s’encarreguen de cultivar i cuidar les fibres que utilitzaran per realitzar els productes. Van a cercar la seva matèria. Així, el president de l’ASFIVEG explica que “la corda de pita, per exemple, s’ha de comprar a una corderia, però la bova i tot el que es cultiva, ho feim nosaltres”.

Oficis en perill d’extinció

A més a més, també lluiten perquè els oficis artesans que treballen amb fibres vegetals es reconeguin com a oficis. Ara mateix, no existeixen. Tots perillen, però el de panerer és el que menys es coneix, segons explica Llull. A diferència dels altres, d’aquest no es fan cursos. “Per ventura seria el que més divulgació necessita”, però és una tasca que, com bé fan des de l’ASFIVEG, s’ha de fer, també, amb totes les altres arts artesanes.