Tomàs Martínez, autor del llibre Cada cosa a son temps i per Nadal, neules, va trobar durant la seva investigació sobre aquesta tradició que s’ha mantengut intacta a les esglésies de Mallorca durant vuit-cents anys, una cita de Joan Amades que deia que “les neules havien deixat de penjar-se a la Catedral de Barcelona”. Martínez ho volgué contrastar, va consultar les actes capitulars de la seu i, efectivament, un dels canonges hi deia el 16 de desembre de 1822 que “es faran les coques de Nadal, però se suprimiran les neules”. D’aleshores ençà, i han passat 200 anys, no se n’hi havien tornades a penjar. Per què? Tomàs Martínez especula amb la possibilitat que hi hagués problemes econòmics, però també pel fet que “les neules eren fetes de farina, i es tallaven i queien en terra. La gent s’hi tirava a damunt i això provocava aldarulls i problemes”.
Amb l’elaboració del llibre, es va crear un grup de neuleres i neulers, més de 100 persones que fan neules, “i els vaig plantejar que retornàssim les neules a la Catedral de Barcelona”. Martínez va trobar suport en el grup i es posà en contacte amb el capítol de la catedral i amb el canonge encarregat de patrimoni. Després de mesos de feina, “perquè les coses de l’església van a poc a poc, els responsables de la Catedral accediren a aquesta intervenció, que consistiria a penjar enfilalls de tres neules als quatre salomons de damunt el presbiteri de la catedral”.
Són quatre salomons, dos de dotze braços i dos de setze, més la punta central. En total, idò, feien falta 180 neules. El grup de neulers i neuleres es va posar en tasca i n’han sortit 560. Així s’entreguen les 180 neules previstes a la Catedral, més un total de 93 per si s’espenyaven o tenen interès a ampliar. La resta queden en possessió del grup de neuleres i neulers com a romanent per a futures accions. Cada neuler participant (a l’entorn d’un total de 75) té assegurat que almenys una neula seva romandrà penjada a la Catedral de Barcelona aquestes festes.
“La idea”, diu Tomàs Martínez, “és que les neules que havien arribat amb la conquesta a Mallorca i que s’havien mantingut tot aquet temps ara podien tornar a la Catedral de Barcelona”, un fet que “serviria per fer visible que aquesta tradició es manté a Mallorca, però també per aconseguir un efecte multiplicador a altres parròquies del Principat si això ho feia la Catedral”. De fet, Martínez recorda que “ja hi ha una feina incipient amb neules en algunes parròquies”.
Entre els neulers mallorquins participants n’hi ha de Vilafranca, de Muro, de Sencelles, de Biniali, d’Inca… i n’hi ha, recorda Tomàs Martínez, “que s’han reunit per fer l’encàrrec, mentre que d’altres ho han fet de forma individual”. Els temes de les neules han estat lliures. Però sí que se’ls demanava que hi hagués un neule gros de 18 centímetres per penjar al principi del salomó i dos de 14 i 14. S’han fet servir motius geomètrics, nadalencs, naturals, relacionats amb apòstols o amb història sagrada… “la varietat de motius presentats és enorme”, com també és gran la varietat de tècniques: “hi ha gent que fa feina amb cúter, d’altres amb bisturí, d’altres amb tisores, amb la neula doblegada o sense doblegar”. Tots els treballs presentats són en paper.
Ara només resta fer arribar la feina feta a la Catedral: “Una persona de Mallorca anirà a Barcelona i farà entrega formal de les neules al capítol i supervisarà el penjat d’aquestes neules, que ja hi arriben preenfilades i que seran col·locades pels tècnics de la catedral als quatre salomons”, acaba dient Tomàs Martínez.