Manacor comença a preparar-se per esdevenir un municipi de més de 50.000 habitants

El padró de Manacor ha arribat als 50.000 habitants. L’increment anual del darrer lustre és de més de 500 habitants. Això vol dir que l’Ajuntament de Manacor ja ha de començar a preparar-se per afrontar els canvis que per llei li arribaran a l’hora d’encarar les pròximes eleccions locals.

Segons la llei 5/1985 de règim electoral general, que regula el nombre de regidories als ajuntaments, Manacor passarà el 2027 de 21 regidories a 25. Si exceptuam Palma, només Calvià a Mallorca té 25 regidors. A les Balears, Eivissa també es troba en aquesta mateixa situació.

Aquest canvi que afecta el nombre de regidories, però, serà el més visible a simple vista, el que podran veure de primera mà els ciutadans en conèixer els resultats de les pròximes eleccions locals.

El funcionament de l’Ajuntament es veurà alterat en alguns detalls que estableix la llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local. Segons aquesta llei l’Ajuntament actual té la possibilitat de contractar un màxim de set places de personal eventual. És el que coneixem més vulgarment com a càrrecs de confiança. Amb la consolidació de Manacor com a municipi de més de 50.000 habitants, el nombre màxim de carrecs de confiança passaria a ser de 12.

També, amb aquest canvi, la llei preveu un augment del límit dels sous màxims dels càrrecs. A més, ara mateix, l’Ajuntament està en disposició de tenir fins a onze dedicacions exclusives per als regidors. Aquest nombre es veuria incrementat fins als quinze.

Ajuntaments com el de Palma tenen també als seus departaments les figures de direcció general i coordinació general. En principi, i segons l’article 130 d’esmentada llei, les places de direcció general  eren ocupades per funcionaris. En el cas de Manacor, perquè n’hi pogués haver caldria regular-ho al Reglament Orgànic Municipal.

Si hi ha tot aquest augment de  responsabilitats a les regidories, no és sols per l’augment de població, sinó també per l’assumpció de noves competències.

Així, s’afegeix com a pròpia la competència en transport col·lectiu urbà de viatgers i també la de medi ambient urbà. En un principi la llei no preveu que s’incorporin altres competències a la resta de departaments.

En pròximes informacions estarem en disposició de confirmar de quina manera aniran acompanyats pressupostàriament aquests canvis i si l’Ajuntament comptarà amb ingressos addicionals als que té ara. També caldrà veure si la plantilla de treballadors podrà ser augmentada o si haurà de continuar congelada per la llei Montoro-Montero.

La majoria d’aquests canvis no esdevendran una realitat fins que arribin les pròximes eleccions. D’altra banda, si pel motiu que fos la tendència creixent de la població entràs en recessió i en el moment de revisar el padró abans de les eleccions, tant si fos el 2027 com si fos el 2031 una vegada consolidats els canvis, i la població tornàs davallar dels 50.000 habitants, les condicions tornarien a ser les de l’actualitat, amb 21 regidors, 7 places de personal eventual i 11 dedicacions exclusives.

Els quatre regidors nous es repartirien amb els quatre primers partits als darrers comicis. És a dir, MÉS-Esquerra en tendria vuit i ara mateix, per tant, Antònia Pujades tendria acta de regidora; el PP també en tendria un més, que recauria en aquest cas sobre Mateu Fullana Pascual. Pel PSOE, la cinquena regidora hauria estat Mar Nicolau Riera. Finalment, AIPC hauria obtingut un tercer regidor, Miquel Puigserver Clar. Vox quedaria amb els dos mateixos regidors que tenia fins ara. Pel que fa als equilibris i pactes de governabilitat, amb aquesta nova distribució hauria estat impossible una entesa suficient entre PP i PSOE, atès que junts només haurien sumat 12 regidors, un menys que el que marca la majoria absoluta. Tampoc no haurien trobat la majoria suficient MÉS-Esquerra i AIPC, que plegats farien només 11 regidors. En canvi, sí que hauria estat possible, en cas que s’haguessin entès, un pacte de MÉS-Esquerra i PSOE, que sumarien un total de 13 regidors i podrien haver governat fins i tot sense la presència d’AIPC. En canvi, no hauria estat possible una majoria dretana ni tan sols amb la crossa d’AIPC ja que PP i Vox haurien sumat 9 regidors i amb els 3 del partit porteny no haurien arribat als 13 necessaris.