“Mantendrem la plaça del Cos tancada al trànsit rodat com a solució definitiva”

El dia que fèiem aquesta entrevista feia 144 dies que Miquel Oliver (Manacor, 1974) va agafar per tercera vegada la vara de batlia. Ho ha tornat a fer, com fa vuit anys, amb controvèrsia. Aquesta vegada per la manca d’entesa dels seus darrers companys de viatge.

Després d’aquests 144 dies del teu tercer mandat com a batle, com valores el fet de governar en minoria? En què s’ha conegut? Hi ha més càrrega de feina per als regidors?
No és una situació gaire diferent de la que ens vàrem trobar fa quatre anys. Dins l’equip hi ha molta de gent nova i amb moltes de ganes. Podem dir que hi ha un cinquanta per cent de personal nou. Aquests primers mesos han estat de molta de feina. També és ver que passar d’onze regidors a nou implica més feina per a cadascú. Està clar que hi ha més càrrega. 

Núria Hinojosa diu que no sap per què hi heu perdut la confiança. Tens aquest canal per explicar-li-ho.
Quan fa dos anys em vaig reunir primer amb Catalina Cladera i després amb Francina Armengol ja els vaig explicar la situació que ens trobàvem a causa de la pèrdua de confiança amb Núria Hinojosa. Hi vaig anar perquè el meu interès era continuar governant amb el PSOE. Però això era complicat per una sèrie de fets que passaren durant el passat mandat, i n’hi ha evidències i proves. La situació no ha millorat, de dos anys ençà.

Quins són aquests fets?
Ella els sap. I els saben Armengol i Cadera i també totes les persones del seu entorn que s’han posat en contacte amb mi i que m’han demanat explicacions. Els ho he explicat. Ella ho sap perfectament i aquestes persones ni sabien ni tenien sospita que hagués passat tot això. No són suposicions ni mentides. Són evidències. 

Veus cap possibilitat d’entesa? Què hauria de passar perquè això fos possible? Com va fer la CUP amb Artur Mas, tu també demanes que Núria Hinojosa faci una passa al costat?
Armengol i Cladera em varen dir que no volien vetar ningú. Jo simplement veia el problema que hi havia i ho vaig socialitzaqr amb elles com a màximes responsables del PSOE a les Illes Balears. No seré jo qui digui què ha de fer Núria Hinojosa ni digui al PSOE què ha de fer amb ella. He posat diferents situacions damunt la taula com a possibles solucions i tampoc no hem tengut resposta. M’agradaria que això es compongués. No tot és blanc o negre, hi ha moltes possibilitats en la gamma de grisos.

I amb el PP? Hi acordau més coses que amb el PSOE? És possible que puguin entrar a l’equip de govern? Parafrasejant la cançó… Capdepera “is in the air”?
De cap manera. Els contactes que s’han tengut amb el PP, sempre s’han parlat amb el PSOE i també amb Vox. S’ha insinuat no sé què de l’Escola de Mallorquí, de la SAM, quan planteges qüestions i a l’altra part no hi ha resposta en forma de rancúnia és difícil arribar a acords. Si cercàssim les votacions trobaríem més coincidències de PP i PSOE contra l’equip de govern. I cal recordar que va ser Núria Hinojosa que va anar a reunir-se amb el PP i va ser qualcú de Palma que li va prohibir que hi pactàs. És més fàcil que s’entenguin PP i PSOE per anar en contra d’un govern en minoria que no possibles acords puntuals nostres amb el PP. 

Sortiu a una imatge al futbol amb els regidors de Vox. Quina creus que ha de ser la relació de l’equip de govern amb l’extrema dreta?
La foto és presa a la llotja del camp en un partit de copa. Sebastià Llodrà i jo arribam i ens asseim. Després arriben els regidors de Vox i s’asseuen entre nosaltres i els del PSOE. Decideixen fer-se la foto. I Sebastià Llodrà, per trolejar, fa el signe de les quatre barres. Qualcú em va dir que aquesta foto no tocava. En tot cas, haurem de renyar qui l’ha publicada o qui l’ha feta. Pel que fa a la nostra relació amb ells, hi ha dues formes d’actuar, o feim que no existeixen o els anam increpar i a cercar-los les pessigolles. Hi ha moltes propostes en les quals no els necessitam per a res. I de fet, ens hem fixat que esperen què fa el PP per decidir què voten ells…

El maig passat publicàrem una avaluació del darrer mandat per part de periodistes de la zona. Sens dubte, l’àrea més mal valorada va ser la de Zona Costanera. Ara sembla que hi ha més pau, però més enllà del canvi de cares i de sigles, quines accions significatives hi ha encaminades a millorar l’atenció a la perifèria?
El problema no es resol posant més delegats, perquè no són exclusivament d’allò, tots duen altres coses, a banda de la delegació territorial. Porto Cristo és un espai que es vol fer valer i utilitza les armes que té. La presència d’Antònia Llodrà i Júlia Acosta pot facilitar el contacte i el tu a tu, va bé, que el delegat d’una zona sigui qualcú que hi visqui. De fet, Porto Cristo funciona com un poble. 

Hi ha accions preparades, però, per atendre les seves necessitats específiques?
El 2024 recuperam la separació del pressupost amb partides pròpies a les àrees. D’aquesta manera, ell delegat corresponent podrà agafar més compromisos. Hem vist que Cales de Mallorca i Cala Murada estan deixats per part de l’administració. Pateixen una espècie de triple insularitat. Llocs més mal comunicats, més petits, amb càrrega hotelera… amb problemes de manteniment dels carrers, amb acumulació de vegetació, falta de clavegueram. Hi cal una visió directa del batle i de cadascuna de les àrees.

AIPC du al programa per primera vegada aquesta qüestió. Però també és ver que quan governen solen calmar aquestes aspiracions… En un reportatge publicat no fa gaire a un mitjà d’abast insular, es deia que Porto Cristo és l’única localitat de l’arxipèlag que compleix totes les condicions per esdevenir un municipi independent. 
Sí, és així, però falla la major, i la major és tenir la possibilitat de fer-ho. La Llei Montoro prohibia la segregació i incentivava la fusió de municipis. En tot cas, també depèn en primera instància que Porto Cristo s’ho cregui, no ja AIPC ni Antònia Llodrà. Es faci de la forma que es faci, recollida de firmes, votació… el resultat ha de passar pel ple. I aquí hi juguen també els altres partits. Si Porto Cristo ho du endavant, nosaltres ho tramitarem i ho durem al ple com a punt.

Tot això sabent, també, que independentment del que aprovi el ple, la cosa pot quedar aturada en instàncies superiors.
Sí. Primer de tot, segons la consulta que es faci, s’ha de demanar permís a l’Estat espanyol per fer-la.

Fa poques setmanes l’Escola de Mallorquí va celebrar els cinquanta anys. Va ser un acte de celebració i gratitud cap a l’Escola i d’homenatge cap a Gabriel Barceló, el seu director-fundador. Però també un acte per posar peu fiter davant la política lingüística que es vol dur a terme des del Govern autonòmic.
Quan preparàvem aquest acte va quedar clar que la intenció no era ni ho va ser utilitzar l’EMM com a ariet per fer front a l’onada que ve des de Palma. Part damunt tot hi ha un respecte institucional i l’Ajuntament de Manacor no serà un ariet per enfrontar-nos al Govern. Tenim molt clar com ha de ser la defensa del català, dels nostres drets i de la nostra cultura. El camí és fer-ho amb contundència però també amb naturalitat i amb normalitat. 

Qualcú podria pensar que aquest allunyament del PSOE és per cercar una proximitat amb el PP i, de rebot, amb les institucions de Palma per aconseguir un tracte millor?

Vull pensar que el Partit Popular deu tenir més enemics en els companys de MÉS per Mallorca que en el PSOE. PP i PSOE en segons quines coses s’entendrien molt fàcilment. No crec que ens donin més als rojos catalanistes independentistes de Manacor perquè no ens entenguem amb el PSOE. Això no lleva que haguem acostat postures amb presidenta i consellers. Hem tocat i haurem de tocar les portes per interessar-nos què fan comptes fer en temes que teníem oberts com el tren, el nou centre de salut, carreteres…

Al polígon agroalimentari ja acaba l’obra d’una gran superfície, i n’hi ha unes quantes més de previstes. Com pot ser que això passi tenint un Ajuntament que hi és contrari i un Pla General aprovat per un ajuntament progressista?
L’Ajuntament com a tal, poca cosa hi pot dir. I si hi diu, no és vinculant. Ho regula el Govern balear. L’Ajuntament de Manacor no desitja la creació de més grans superfícies al municipi. Són l’autèntic mal del poc comerç de proximitat que queda al municipi. El petit comerç dona fesomia a les barriades i no podem estar a favor de les grans superfícies si, a més, hem d’emprar el cotxe per arribar-hi. Ara bé, els usos d’aquests terrenys estan permesos dins el Pla General. Una de les grans superfícies que es vol implantar al costat d’aquesta que has esmentat, ens va demanar una sortida directa a la ronda. No podem tocar les rondes, que han de ser els nostres vials més fluids. I no els férem aquesta concessió. Sigui un Roig o sigui qui sigui, no ens abaixarem els calçons.

Dius que el PG permet aquests usos… abans has dit que l’Ajuntament hi tenia poc a dir.
Sí, perquè hi ha una llei autonòmica que regula la implantació de les grans superfícies. Des d’aquí l’únic que podem fer és que la tramitació no sigui tan fàcil.

S’obre o no s’obre la plaça del Cos al trànsit rodat?
Estam en condicions de dir que, amb les obres ja acabades, la mantendrem tancada al trànsit rodat com a solució definitiva, tot i que hi podran circular els vehicles que surtin de la zona d’aparcaments comercials de la zona magenta de la plaça de l’Arquitecte Bennàssar. Aquesta mesura vendrà acompanyada d’una sèrie de canvis, que són la continuació natural de la reforma circulatòria encetada amb el canvi de sentit de Baix des Cós i que tenen un objectiu doble: alleugerir la càrrega de trànsit dels carrers de l’Amargura i d’Artà i també afavorir els aparcaments comercials de la zona magenta. Amb aquest propòsit, també canviarem el sentit del carrer del Sant Crist i de la seva continuació, que és el de la Marededéu de les Neus.

A les avingudes s’han eliminat els semàfors i hi ha una rotondeta. Entrant per via Majorica hi ha un embós monumental. En canvi a l’avinguda sembla que la cosa flueix més. Què fareu?
El que fa falta és que la gent s’acostumi que allà hi ha una rotonda. La gent, quan hi arriba per via Majorica fa un estop, i ha d’interioritzar que allò és una rotonda. Estic convençut que funcionarà.

Aquesta setmana parlam de desigualtat social a la nostra revista. Cales de Mallorca, s’Illot, Porto Cristo… són zones molt desfavorides. Hi cal una actuació sectorial?
Més que precisions tècniques, que ja us les farà la delegada Carme Gomila, hi faig una reflexió. En aquestes àrees hi viu gent que viu del turisme, són treballadors que fan feina pels turistes. Això ens ha de convidar a fer una reflexió com a societat. Molts d’aquests treballadors són fixos discontinus que tornen a la península a l’hivern. I tot això ens marca. El que dic no lleva que no s’hagi de fer alguna ramificació i activar-hi mecanismes d’emergència.

Magdalena Pérez, o qualsevol altra dona, ballarà dia 16, enguany? No fer-ho seria una passa enrere…
M’he vist amb l’Assemblea Antipatriarcal i m’han fet aquesta mateixa reflexió. No ens posem al pitjor dels casos. El Patronat i la Colla de Dimonis saben perfectament què s’ha de fer. Els darrers anys això era un fet que els tensionava molt i l’any passat haguérem de ser exigents en alguna reunió. Però és un fet que la cosa va anar bé. 

La Institució Alcover, una vegada més, no té gerent.
La setmana que ve en tendrem. Continuarem amb el compromís adquirit el passat mandat i de forma consensuada amb l’oposició. 

Tomeu Amengual, abans d’acabar l’actual mandat, s’haurà jubilat com a gerent del Teatre Municipal. De quina manera teniu pensat afrontar la seva substitució?
Allò desitjable és que sigui una cosa tan natural com sigui possible, també per respecte cap a Tomeu Amengual i cap a la seva feina. Ho haurà de decidir l’equip de govern. Tenim dues maneres: o feim un procediment obert i treim aquesta plaça a concurs o la convertim en un càrrec de confiança. Qualsevol de les dues té el seu risc.

Veurem canvis a l’antic solar de Majorica? És un bon lloc per fer-hi un casal de joves…
El que es pot fer a la nau i al xalet de can Riche ja no depèn de ningú més que de l’Ajuntament. Tota la resta és una unitat d’actuació lligada amb la illeta de via Majorica. L’Ajuntament hi té qualque cosa a dir perquè és un dels propietaris. La nostra idea és aconseguir que tota la capacitat de construcció es concentri en aquella altra illeta i que l’antic solar de Majorica sigui tot municipal. Si és així hi pensam un espai cobert amb una esplanada, amb un envelat… I al domicili de can Riche caldrà decidir què hi volem fer. Pel que fa al casal de joves, és cert, que pot ser una ubicació. Igualment, després de l’assemblea d’entitats juvenils de la setmana passada, no descartam que abans de fer res a Majorcia no puguem crear un espai de forma immediat, segurament dins el 2024.

Quan parles d’envelat o espai cobert… penses en un espai que doni sortida a la demanda de tantes entitats d’un espai cobert que permeti no dependre dels condicionants meteorològics per fer concerts o altres esdeveniments?
Talment. També plantejarem a la Conselleria d’Educació a veure què feim amb el pati de Na Camel·la. És un espai també més que suficient per poder condicionar-lo per a aquest ús.