Gràcies, Antònia

La vida d’Antònia Matamalas Prohens, la incansable lluitadora manacorina pels drets de les dones, per la seva visibilitat i per la consecució de la plena igualtat, s’ha apagat aquesta setmana.

Després de passar tota la seva vida professional a Madrid, on exercí com a professora de secundària en l’especialitat d’Història de l’Art, i on, a més, va lluitar al barri madrileny de Vallecas, on vivia, per ajudar les persones més desfavorides i ajudar-les a empoderar-se, Antònia Matamalas va tornar al seu Manacor natal l’any 2005.

No hi arribà mans buides. Venia carregada de tot un bagatge vital, experiencial i acadèmic que aquí, a Manacor, abocaria en una lluita que havia de revolucionar el poble: el feminisme. Ben aviat va fundar amb un nodrit grup de companyes i amigues el Col·lectiu de Dones de Llevant. Antònia Matamalas va ser sempre una dona de coratge i empenta insondables i el Col·lectiu no naixia per fer notes de premsa o per posicionar-se davant polítiques contràries a la igualtat, sinó per actuar a peu de carrer i amb accions  tangibles, visibles, contundents i sovint massives. Així, arribaren els mesos de març, amb incomptables reconeixements i homenatges a les dones de tots els sectors. Es preocupà d’instal·lar un monòlit a la plaça de les Perleres. I allà començaren els reconeixements anuals: dones perleres, dones pageses, dones escriptores, dones pintores, dones esportistes, dones músiques. Art i feina. Treball i creació. Tot plegat, entrunyellat entorn del cimal central de la visibilitat, una de les màximes preocupacions d’Antònia Matamalas, bona coneixedora de la història de l’art oficial i dels noms que tradicionalment la historiografia heteropatriarcal s’ha cuidat sempre de silenciar.

Especialment vigoroses i recordades varen ser les accions contra la nova llei de l’avortament que pretenia impulsar l’aleshores ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón. Incansables, Antònia Matamalas i el Col·lectiu de Dones de Llevant convocaren desenes de concentracions, una per cada vegada que una dona moria assassinada a l’Estat espanyol a mans dels seus homes o exmarits. Dolorós, molt dolorós, va ser l’acte vandàlic que va talar l’arbre que en record de les dones assassinades hi havia a la plaça de les Perleres. Matamalas ho va denunciar immediatament a tots els mitjans, i amb la tenacitat que la caracteritzava va anunciar també que n’hi sembrarien un d’igual, que avui creix esponerós.

Antònia Matamalas, a més, cercava ajuda sempre per a les dones més vulnerables, les més necessitades, les que tenien problemes econòmics o les que patien la violència de les seves parelles o exparelles. Els cercava recursos per ajudar-les a sortir endavant i les  encoratjava sempre amb la seva presència, el seu ajut i la seva empatia.

A banda de les accions convocades a l’entorn de les dates simbòliques del 8 de març i del 25 de novembre, Antònia Matamalas també tenia combustible per a la lluita en altres innombrables fronts. Vinculada al Comitè de Son Coletes, va lluitar també per la memòria, justícia i reparació de les cinc milicianes assassinades al cementeri manacorí de Son Coletes. Tot i que va trobar traves municipals per a la instal·lació  d’una petita placa de ceràmica que les recordàs davant la fossa comuna del cementeri, Matamalas no es va aturar fins que ho va aconseguir. Més darrerament, va celebrar també la troballa de les restes d’Aurora Picornell i de les Roges del Molinar al cementeri de Son Coletes, alhora que lamentava que “si haguéssim tengut la mínima sospita que podien ser aquí, hauríem lluitat molt més per cercar-les”.

Antònia Matamalas també va lluitar per l’Espai Na Camel·la juntament amb altres entitats i va  ser l’ànima del Correvers, l’activitat pionera de celebració del Dia Mundial de la Poesia a Manacor i que acosta els  versos a indrets que els són poc habituals, com ara corrals, cases particulars, bars, perruqueries, magatzems agrícoles, molins… A més, gràcies a la seva empenta, els  carrers de Manacor compten ja amb mitja dotzena de plaques que recorden diferents poetes de la vila i d’altres indrets. Miquel Àngel Riera, Jaume Santandreu, Antonina Canyelles, Antònia Vicens, Magdalena Gelabert, Bernat Nadal o Hilari de Cara tenen els seus versos impresos als carrers manacorins.

També va tenir sempre present els més joves i es va cuidar d’elaborar materials didàctics i formatius per donar a conèixer artistes, escriptores, dones lluitadores, etc. als estudiants de tot el municipi.

Antònia Matamalas ha estat sobretot una encoratjadora de la  societat civil, una  empoderadora de persones i entitats, una persona que ha estat capaç d’implicar i mantenir dins les causes que defensava desenes i centenars de persones.

Astuta i audaç, tenaç i constant, coherent i lluitadora, solidària i empàtica, Antònia Matamalas ha  emprès un nou viatge però la seva empremta roman avui i per sempre dins el poble de Manacor.