Lleis sense doblers, gran esglèsia i pocs perdons

El curs que ve s’iniciarà l’aplicació de la LOMLOE, la nova llei educativa que du implícita la derogació de la llei fins ara vigent i aprovada en temps de govern conservador, essent ministre d’Educació el controvertit José Ignacio Wert. El Govern espanyol de Pedro Sánchez, amb el lideratge educatiu de la ministra Maria Isabel Celaá proposa una llei moderna, que actualitza currículums i metodologia pedagògica, a partir de situacions reals d’aprenentatge. No dubtam de la bona voluntat del nou text normatiu. Fins i tot podríem mostrar-nos d’acord amb la gran majoria dels punts que proposa. Però aquesta nova llei neix amb el mateix handicap amb què ho feren altres lleis educatives. Modernes, sí. Avançades al seu temps, també. Innovadores, i tant. Revolucionàries, potser. Però de res serveix fer volar els coloms de la utopia educativa si aquests nous textos normatius no van acompanyats d’una dotació pressupostària suficient per garantir-ne l’aplicació. La modernitat, l’europeïtat i tants d’altres substantius que ens vulguin acostar a l’excel·lència només esdevenen retòrica buida si, a banda d’equiparar-nos amb les lleis educatives més modernes del món en el text no ho feim també en els doblers que destinam per implantar-les.

D’acord que l’ensenyament competencial i adaptat a situacions reals està clarament dotat de la significativitat que fa tants d’anys que reclamam. D’acord que feim una passa més cap a la laïcització de l’ensenyament. D’acord que cerquem la inclusivitat de l’alumnat, de tot l’alumnat, en el sistema educatiu. D’acord, a la fi, que pretenguem garantir la igualtat d’oportunitats entre tot l’alumnat, siguin de la classe social que siguin, siguin de la procedència o origen que siguin, tenguin la xarxa familiar i social que tenguin. Sí. D’acord amb tot això. Però cap d’aquestes il·lusions, cap d’aquests objectius serà possible si no hi ha una voluntat política determinada a configurar una societat formada i culta, amb sentit crític i amb ganes de participar i canviar la societat. I això, aquesta voluntat política, no és res pus que retòrica si no s’aboquen els recursos humans i, sobretot, econòmics, per dur-la a terme. Que no sigui, per tant, una LOGSE més, aquesta LOMLOE tan moderna i innovadora.