Porto Cristo, majoria d’edat

Porto Cristo té més de 7.000 residents, que hi viuen tot l’any. Més que molts de municipis de Mallorca. És només una dada freda, sense més implicacions. En canvi, és indiscutible que la localitat portenya, sobretot aquests darrers trenta anys, ha configurat un sentiment identitari, de poble, de comunitat, de xarxa, que l’ha fet diferent de la resta de nuclis del municipi manacorí. El sentiment diferencial porteny és molt potent. Cert és que hi ha molta de gent manacorina que hi passa encara l’estiu, i que l’allarga tant com pot a mesura que passen els anys. Però també ho és que moltes parelles manacorines, aprofitant la segona residència familiar, han acabat mudant-se a la localitat costanera i s’hi han fet un ca seva. Però alerta. Avui, molts d’aquells manacorins que fa deu, vint, trenta o quaranta anys que hi viuen comencen a tenir seriosos dubtes sobre el seu sentiment de pertanyença. Porto Cristo té una oficina municipal, un centre de salut, dues escoles, un institut, un centre de cultura, i tants d’altres serveis municipals, públics i també privats, i sobretot, una vida en comunitat que el fan un poble amb identitat diferenciada capaç de decidir què vol ser en ser gran.

La condescendència amb què molts de manacorins han tractat la gent portenya durant anys avui ja no té raó de ser. Que és un poble amb encant, sí. Que s’hi passen bones vetlades a l’estiu, també. Però avui per avui Porto Cristo ha esdevingut per a molta de gent un lloc per viure. I això, de manera implícita, vol dir també que s’hi generen unes necessitats que els seus habitants volen veure cobertes, d’una manera més abrandada i eloqüent que els d’altres nuclis, si hi importa. És hora, idò, que des de Manacor comenci una nova consciència sobre Porto Cristo. La consulta insinuada pel batle Miquel Oliver en el seu discurs d’investidura no pot ser un brindis al sol. I AIPC ha de demostrar també que no existeix només per fer de partit frontissa als Consistoris per extreure’n un rèdit en prestacions econòmiques i d’infraestructures, sinó també un partit que vol donar forma, de manera definitiva, al sentiment de poble que durant tants d’anys s’ha cuidat de forjar. És hora que faci el seu camí, Porto Cristo?