“Representen uns valors culturals, ancestrals. Fins i tot un poc de manacorinitat”

Sebastià Galmés (Manacor, 1967) va ser cossier durant set anys i ara n’és el coordinador en una època on el grup s’ha consolidat. Ens explica la seva feina i parla sobre les quatre dècades de Cossiers manacorins.

Iamgín que quan vas assumir el càrrec fa uns cinc anys tenies unes perspectives, s’han complert?
Jo crec que sí. Inclús més del que pensava. El referent era Sebastià Puig, que va ser el primer coordinador. Però m’han passat coses que no m’hauria imaginat mai. Estàs en constant evolució. Per exemple, enguany hi haurà dues dames per primera vegada. Una dama diferent cada dia. A la missa del Sant Crist va ballar Gràcia Puig i divendres, al pregó, serà na Neus Barceló. Tampoc m’havia plantejat la incorporació o normalització de la dona dins els cossiers i hi vàrem dur fa dos anys.

Com creus que heu evolucionat, com a grup, durant els 40 anys ?
S’ha consolidat. Tothom coneix els Cossiers. Tant nosaltres com l’Escola de Mallorquí els ha donat molt a conèixer i ens hem consolidat com a festa cultural dins Manacor. Quan vaig començar, costava més arribar a al gent per les cirucumstàncies. Ara també les xarxes socials ajuden a la difusió, perquè no has acabat de fer el ball i ja l’han compartit.

La gent participa o col·labora de manera activa?

Som un gran grup. Enguany he hagut de coordinar tres grups de feina pels tres llcos diferents on ballam el dia del pregó. Hi haurà gent que ajuadarà a fer les mans netes i s’assegurarà que es compleixi tot el protocol. Ajuden una barbaritat. Vaig demanar una furgoneta per poder anar d’una banda a l’altra i em sobrava gent. No et trobes mai sol. Si demanes ajuda, sempre hi ha gent. Encara m’han telefona tper oferir-me romaní. Quan jo ballava, en Sebastià Puig ho duia tot tan bé que no ens passava problemes i també procur que els cossiers no s’hagin de preocupar de res.

Heu estat ballador i coordinador, amb quina època et quedes?
Supòs que amb la de ballador, perquè és més divertida. Igual que amb la vida, tot són etapes. Em vaig divertir molt ballant i gaudesc d’una altra manera de coordinador. Els protagonistes són els Cossiers i procur que tenguin tot el que ha de menester.

En aquests moments, quins són els valors que us representen?
Els Cossiers representen uns valors culturals, ancestrals. Fins i tot un poc de manacorinitat. Fa uns anys, de manera espontània, les dues darreres voltes de ball es canvia el ritme de la música i la gent es posa a fer mamballetes, el que va sorgir de les ganes de la gent d’involucrar-se amb els Cossiers. I enguany ho han tornat a repetir encara que les festes populars estan prohibides i no podem ballar al carrer. A la missa del Sant Crist vàrem fer tots els balls dins l’església i va ser una cosa emotiva. Aquest record de duur el ritme dels cossiers amb les mans va ser adrenalina. És una de les coses que els manacorins senten seves.

S’ha anat arrelant de mica en mica?
Al principi que jo ballava, el dia del Sant Crist, fèiem dos balls fora de l’església i entràvem. No hi havia ningú. Ara és un gust. Hi ha una gentada, ha fet una evolució grossa. És molt emotiu i realment passen gust de sortir, de suar, de cansar-se. Passar gust de formar part de la festa.

La setmana passada vareu tornar a ballar després d’un any. Bona manera per celebrar els 40?

No està mal pensat. És una molt bona manera, perquè per Nadal tampoc sabíem si podríem sortir o no. Les institucions ens han dit com podíem sortir. I sí, serà una bona manera de poder celebrar els 40 anys.

Què és el més especial de complir 40 anys i que en siguis el coordinador?
El més important, per jo, és això, que fa 40 anys que a Manacor seguim amb la tradició i ha anat a més. Que es pot donar per consolidada. Hi va haver un moment que varen estar un any sense sortir i a punt de desaparèixer, devers el 89. Ara, entre cometes, sobra gent. És un gust. I el més important és que té una continuïtat.

Durant els anys que fa que formes part dels Cossiers deus tenir anècdotes per explicar, no és així?
La més fotuda va ser el primer any de coordinador. La mare de la dama, na Neus Barceló, estava molt malalta i quan va acabar el ball de la missa del Sant Crist vàrem anar a l’Hospital a ballar perquè la vés. Va ser molt emotiu i és de les coses que més content estic d’haver fet. També hi ha l’any que varen sortir les dues dones de cossiers. Una va ser na Neus Barceló i l’altre n’Àngels Puig. També va ser molt emotiu. Ja havien ballat de dames i veien que era difícil tornar-ho a ser. Així, aquest diumenge varen ballar tres germans junts, els fills de Sebastià Puig.

De totes aquestes fites aconseguides, de quina n’està més orgullós?
Crec que la normalització de la dona. Entenc que la incorporació del dimoni també va ser molt important encara que no ho visqués com a coordinador, ja que va ser una fita que la varen remolcar un parell d’anys i va ser molt difícil. A poc a poc ha trobat el seu encaix. Va ser un repte important.