Els vinyaters manacorins preveuen una bona collita mentre ja lluiten contra els efectes de l’escalfament global

Els i les responsables de Pere Seda, Miquel Gelabert, Son Vell i Toni Gelabert admeten que el sector ja pateix les conseqüències del Canvi Climàtic

“No ha estat un any gaire complicat a la vinya, el procés de maduració ha estat molt sa i veim que la del 2023 pot ser una molt bona anyada”

El celler amb més producció de Manacor ha començat la verema amb bones perspectives. “Tot i que depèn molt de la varietat, el procés de maduració dels raïms no ha estat tan accelerat com l’any passat, tampoc no hem hagut de lluitar contra les plagues i les malalties. No ha estat un any gaire complicat a la vinya i viem que la del 2023 pot ser una molt bona anyada”, expliquen els tècnics del celler Pere Seda, Natàlia i Lluc Reus.

Però com la resta de vinaters, l’augment de temperatures ha obligat a introduir canvis en la manera de fer feina a les vinyes. “El meu padrí contava que quan vermàven a finals de setembre, la roada congelava el raïm i els dits dels vermadors.  això és impensable, començam a vermar a principis d’agost perquè la fruita no aguanta més a la planta. També hem hagut d’introduir canvis, per exemple ara deixam més pàmpols a les vinyes perquè les fulles facin més ombra i protegeixin el raïm de les cremades del sol. Els canvis en el clima ens obliguen a ser més damunt la terra”, afegeix Lluc Reus.Al celler Pere Seda comencen la vermada per les varietats Chardonnay i Moscatell de gra petit. Però la vermada es pot allargar durant mesos. “Tot depèn de la varietat, vermam de manera escalonada depenent de la varietat de la vinya i dels vins que es vulguin elaborar, normalment els vins negres que dedicam a la criança solen ser de varietats tardanes”, conclou.

“Cada celler té la seva manera de fer, però a nosaltres ens agrada vermar madur i tenim previst començar a partir de dia 17 d’agost”

“Ha plogut molt poc per Son Fangos, el dia que a Manacor varen caure 25 litres, damunt les nostres vinyes només va ploure 5 litres. Ho hem patit i hem hagut de treballar molt la terra, hem hagut de llaurar sovint, emulsionar la terra perquè fes una capa aïllant de la calor i colgar la saó”, assegura el vinater Toni Gelabert. Les seves vinyes, a més, són ecològiques i per fer la verema el celler es regeix pel calendari biodinàmic. “No vermam cada dia, esperam els cicles lunars que afavoreixen la recol·lecció perquè la lluna i la seva posició al cel tenen una atracció important damunt l’aigua i els vegetals”, explica el responsable de Vins Toni Gelabert.
La producció ecològica i biodinàmica fa que es limitin els tractaments per fer front a plagues i a malalties. “Enguany els vinaters hem duit sort, hi ha hagut problemes amb la fruita de pinyol i ha pujat el preu. Però el raïm és sa, madura bé i cada cep en du la quantitat que toca. Si tot continua així podrem parlar d’una bona anyada. Nosaltres esperam collir uns 43.000 quilos de raïm. Però els vinaters sabem que el cel pot jugar males passades i que en només tres minuts una calabruixada pot fer malbé la feina de tot un any”, reconeix prudent Toni Gelabert. Ara toca començar a vermar i en haver acabat la feina podrem parlar amb propietat de la qualitat del raïm d’aquest 2023 i del seu potencial”, assegura el vinater.

“A la vinya la calor li va bé de dia, però vol nits fresques. Hem passat cinc vespres a més de 24 graus, travessar-ne quinze hauria estat letal”

“A la vinya, la calor li sap greu de nit. Si durant la nit refresca, la planta es recupera i els àcids dels fruits no es cremen. Els vells ja dein que pel juliol la vinya du dol. El meu sogre defensava que la qualitat d’una anyada es pot mesurar per la frescor de les nits de juliol. Enguany tot i les nits tòrrides puntuals, en general les temperatures nocturnes s’han portat bé”, explica el vinater Miquel Gelabert.

“Les plantes duen raïms grossos, són preciosos i estan sans, com que durant la primavera va ploure a bastament, la terra es va aberurar i feia anys que no vèiem uns fruits tan grossos i bells, afegeix el responsable del celler Miquel Gelabert.Però els raïms i la seva qualitat no són només conseqüència del bon temps. “La primavera va ser crucial, però les pluges ens varen obligar a fer molta feina damunt la terra, però la vinya és agraïda i si la cuiden dona molts bons resultats”, assegura. Com la resta de vinaters de Manacor assegura que “després de la feina damunt les vinyes, encara queda la feina al celler, però feia anys que no vèiem la possibilitat d’una collita tan espectacular com la que preveim enguany i de moment podem pensar en una molt bona anyada”, explica. Ara, “fa falta que no es desbarati el temps i que no faci cap tempesta forta fins en acabar la verema per poder entrar tot el raïm en les millors condicions”, conclou Miquel Gelabert.

“Feim feina amb varietats autòctones, estan molt ben adaptades al nostre clima, al sol, a la calor i veim uns raïms preciosos a les vinyes”

“Pareixia que aquest 2023 seria un any difícil, però el temps no ha estat tan esquiu com pugui parèixer. Hem d’acceptar que vivim enmig d’un canvi climàtic i que el sol crema més que no cremava. Nosaltres no regam res, els nostres cultius són a la seca, però fent la feina que sabem fer a la vinya i aprenent d’allò que feien els padrins, hem pogut avançar en una anyada que possiblement serà espectacular”, explica el responsable del celler macianer Son Vell.

Tot i això, els efectes del canvi climàtic han obligat a fer canvis en la manera de fer del celler Son Vell. Els productors ecològics podem utilitzar el sofre per controlar determinades malalties i plagues, però hem de limitar el seu ús perquè aquest mineral afecta les plantes i els fruits. Amb el sol crema els pàmpols i el raïm. Per evitar-ho i per fer que l’ombra de les fulles ajudi a mantenir la frescor i la humitat de la terra i de la planta “no llevam cap pàmpol i també hem tornat a allò que feien els nostres avantpassats, les varietats locals no funcionen bé sembrades a l’espatllera, a l’estil dels francesos, que tenen vinyes molt altes i amb la tija descoberta. La darrera vinya que hem sembrat a ca nostra l’hem feta a l’antiga. La vàrem sembrar en honor a mon pare el mes de desembre, l’hem empeltada a la mallorquina el mes d’agost i aviat en collirem els primers fruits”, conclou Toni Sureda.