“Qui ha viscut la Mediterrània més intensament que aquells qui s’hi llancen per tenir un futur millor?”

Joan Vila (Monjoantiquat) i Marga Salas han orquestrat un projecte de música amb nouvinguts de per tota la Mediterrània titulat Ritmes de la mar. Els entrevistam perquè ens en donin els detalls.

D’on sorgeix la idea per aquest projecte?
J. V.: Idò això sorgeix de l’Oficina de Cooperació de la Universitat de les Illes Balears, que fa el concurs “Futurs utòpics de la Mediterrània”, al qual s’hi presenten projectes musicals de gent d’aquí que col·labora amb persones d’altres països que estan relacionats amb la Mediterrània, per crear sinergies i conèixer gent i maneres de fer. I el vàrem guanyar.
M.S.: Vàrem decidir presentar a aquest concurs un projecte que fos potent, no anar a la cosa fàcil, que és ajuntar-se en línia i fer quatre acords plegats. I mirant la notícia vàrem pensar “qui ha viscut la Mediterrània d’una manera més intensa que aquells qui la travessen per cercar un futur millor?”. Vàrem decidir dur el projecte cap a un caire més social i utilitzar la música com un element integrador i de mediació.

I on vàreu acudir per trobar aquests nouvinguts? D’on eren?
M.S.: Nosaltres ja estàvem fent feina amb el Patronat Obrer, a Palma, i quan els vàrem comentar que teníem aquesta idea s’hi varen voler sumar i ajudar-nos, perquè tenen el programa “T’acompanyo”, on hi ha grups de nouvinguts que fan feines a canvi d’un sou.
J. V.: Ens va anar molt bé tenir a disposició aquests grups ja fets, perquè més o menys ja se coneixien entre ells. Però altres factors com el fet que hi hagués càmeres i micròfons també varen ser reptes. Hi havia sobretot gent de Senegal, d’altres de Marroc i qualcun altre de Colòmbia. Però la majoria eren de Senegal i havien travessat per la mar Mediterrània.

I com vàreu establir els vincles necessaris?
M.S.: Amb cada grup del programa “T’acompanyo” vàrem fer una sèrie de sessions. Ens vàrem trobar amb molts de reptes. El primer de tots, el temps: des que vàrem saber que havíem guanyat fins a la data d’entrega de les cançons just hi havia dos mesos. Vàrem entendre, també, que tractar el tema del viatge, de com havien vengut a Mallorca, era molt delicat. Vàrem haver de viure les sessions des del present.
J.V.: També varen ser un repte temes culturals com la gestualitat, la percepció del temps, la manera de relacionar-se entre les persones, i l’idioma mateix. Però a través de la música la cosa va anar millorant. Cadascú va aportar ritmes i melodies de la seva infantesa, de la seva tradició. I les vàrem mesclar: la jota collava amb la tonada de segar del Senegal, i si no acabava d’encaixar, ho modulàvem una mica per aconseguir-ho.

I quin ha estat el resultat d’aquesta convivència?
J. V.: N’han sortit quatre cançons i dos vídeoclips. Durant les sessions vàrem enregistrar moltíssimes coses i jo les vaig condensar en aquestes quatre peces. Ha estat complicat perquè hi havia de tot: renou de fons, clics i clacs. Però crec que hem aconseguit que el resultat sigui interessant musicalment. Es presentarà properament a través de les xarxes de la Universitat.